“De vegades ens llevem i no tenim cap
certesa.
No sabem què és millor, què és bonic,
què és cert:
necessitem afegir
<<sembla>>,
<<crec>> o <<em
penso>>
a l'hora de dir alguna cosa”
És morta la poesia? - Joseba Sarrionandia
29/9/19
28/9/19
27/9/19
26/9/19
25/9/19
24/9/19
23/9/19
Lulu - Mircea Cartarescu
 |
©
Bocins Literaris
|
Títol: Lulu
Títol original: Travesti
Autor: Mircea Cartarescu
Traducció: Marian Ochoa de
Eribe
Any: 1994
A Lulu de Mircea Cartarescu retrobo el narrador que podria ser el
precursor (i també el complement) del narrador de Solenoide, escrit 20 anys més tard. Tots dos narradors estan
fusionats amb l’autor i s’intueix que, en els fragments menys fantàstics, Cartarescu
hi deixa entreveure part de la seva biografia, sobretot la que correspon a la
seva infància i adolescència.
En aquesta novel·la, Víctor
un escriptor de 34 anys s’escriu a ell mateix, al Víctor de 17 anys, per intentar
esbrinar una veritat que es troba oculta al seu interior. Víctor home rememora la
vivència en uns campaments d’estiu on el van obligar a assistir quan era jove.
El noi s’hi sent fora de lloc, no encaixa amb els seus companys, els quals
considera vulgars i ridículs i es dedica a llegir i recitar versos a tothora,
vorejant la neurosi. Només es troba còmode quan s’endinsa al bosc, on Cartarescu
ens regala unes belles descripcions de la natura que contrasten amb la
decadència de tota la resta. Aïllat, però envejant la companyia, a Víctor se li
dispara una alarma al veure a Lulu, un company que s’ha disfressat de noia per
a la festa de clausura del campament. Lulu l’atreu però li fa pànic i esdevindrà
una obsessió que el perseguirà durant anys fins el moment en què començarà a
escriure’s.
Cartarescu, per explicar
l’ànima turmentada i perduda del Víctor adult, fa servir una multitud d’imatges
oníriques i il·lusòries que configuren el seu univers literari. Condueix al seu
personatge a través de l’infern perquè pugui accedir al cel, cercant la relació
entre allò sublim i allò horripilant. I serà mitjançant l’escriptura
terapèutica que l’escriptor anirà desgranant la veritat quan s’atreveixi a mirar rere la porta que no volia obrir:
la porta del record.
Lulu no és un
llibre gaire extens, però pot fer-se una mica dens pel grau de patiment i
tortura mental del narrador. Potser és una lectura que s’avé millor amb una
estació tardorenca o hivernal. És una novel·la rodona i ben lligada. Un llibre
per iniciar-se en l’autor i el seu món desbordant de deliris i malsons.
22/9/19
“Encerrado en esta minúscula
habitación, arranco este texto de la carne de mi mente como si me extirpara un
trauma antiguo, engañoso, escondido bajo miles de capas de piel, cegador como
la perla entre las lenguas de la ostra. Cuando más me ensaño con él, más me
espanta la idea de que no corto un tumor, sino un órgano vital, como si el
texto fuera mi verdadera vida y yo mismo, tan solo una ilusión”
Lulu - Mircea Cartarescu
Subscriure's a:
Missatges (Atom)