“tornar-la a veure un dia havia
bastat per enlairar-me un altre cop l'ànima; ara la col·locava com una estàtua
somrient al temple de la Saviesa. La seva mirada m'havia aturat al límit de
l'abisme”
Sylvie - Gérard de Nerval
28/2/20
“esteu buscant un drama, res més, i el
desenllaç se us escapa. Aneu, ja no us puc creure!
Aquella frase va ser un llamp. Aquells
entusiasmes estranys que havia sentit durant tant de temps, aquells somnis,
aquells plors, aquells desespers i aquelles tendreses..., ¿tot allò no era,
doncs, l'amor? Però ¿on és?”
Sylvie - Gérard de Nerval
27/2/20
26/2/20
“No ens quedava com a asil sinó
aquella torre de vori dels poetes, on pujàvem cada cop més amunt per aïllar-nos
de la multitud. En aquells punts enlairats on ens guiaven els nostres mestres,
respiràvem per fi l'aire pur de les soledats, bevíem l'oblit a la copa d'or de
les llegendes, estàvem embriacs de poesia i d'amor”
Sylvie - Gérard de Nerval
25/2/20
24/2/20
23/2/20
22/2/20
“Indiferent com era a l'espectacle de
la sala, el del teatre no m'atreia
gaire, excepte quan, a la segona o la tercera escena d'una trista obra mestra
del moment, una aparició ben coneguda il·luminava l'espai buit, donant vida amb
un alè o amb una paraula a aquells rostres vans que m'envoltaven.
Jo em sentia viure en ella, i ella
vivia per a mi tot sol”
Sylvie - Gérard de Nerval
21/2/20
20/2/20
En las orillas del Sar - Rosalía de Castro (BL-145)
 |
©
Bocins Literaris
|
Títol: En las orillas del Sar
Autora: Rosalía de Castro
Any: 1884
Ediciones
Cátedra
cierta la muerte, y venturosa aquella
que en vez de sueños realidades ama”
En las orillas del Sar - Rosalía de Castro
19/2/20
18/2/20
“No maldigáis del que, ya ebrio, corre a beber con nuevo afán;
su eterna sed es quien le lleva hacia la fuente abrasadora,
cuanto más bebe, a beber más.
No murmuréis del que rendido ya bajo el peso de la vida
quiere vivir y aun quiere amar;
la sed del beodo es insaciable, y la del alma lo es aún más”
En las orillas del Sar - Rosalía de Castro
17/2/20
16/2/20
“Ya duermen en su tumba las pasiones
el sueño de la nada;
¿es, pues, locura del doliente espíritu,
o gusano que llevo en mis entrañas?
Yo sólo sé que es un placer que duele,
que es un dolor que atormentado halaga,
llama que de la vida se alimenta,
mas sin la cual la vida se apagara”
En las orillas del Sar - Rosalía de Castro
15/2/20
14/2/20
13/2/20
“-¡Todos parten!- exclaman-. ¡Tan sólo,
tan sólo nosotros nos quedamos siempre!
¿Por qué quedar, madre, por qué no llevarnos
donde hay otro cielo, otro aire, otras gentes?-
Yo, en tanto, bañados mis ojos, les miro
y guardo silencio, pensando: - En la tierra
¿adónde llevaros, mis pobres cautivos,
que no hayan de ataros las mismas cadenas?
Del hombre, enemigo del hombre, no puede
libraros, mis ángeles, la egida materna”
En las orillas del Sar - Rosalía de Castro
12/2/20
“Una luciérnaga entre el musgo brilla
y un astro en las alturas centellea;
abismo arriba, y en el fondo abismo;
¿qué es al fin lo que acaba y lo que queda?
En vano el pensamiento
indaga y busca en lo insondable, ¡oh ciencia!
Siempre, al llegar al término, ignoramos
qué es al fin lo que acaba y lo que queda”
En las orillas del Sar - Rosalía de Castro
11/2/20
10/2/20
El somni de Lucreci - Martí Domínguez
 |
© Bocins Literaris
|
Títol: El somni de Lucreci
Autor: Martí Domínguez
Any: 2013
El somni de Lucreci de Martí Domínguez, d’acord amb el subtítol del llibre, és “una història de la llibertat del pensament”. Aquest assaig fou guanyador del 34è premi Carles Rahola d’assaig. Soc lectora assídua de les novel·les de Domínguez i he de dir que se’n surt igual de bé fent d’assagista.
Com a punt d’origen, Domínguez escull el poeta Lucreci. Una veu analítica, racional i actual d’un segle abans de Crist que va plasmar les seves idees a De rerum natura (Sobre la naturalesa). El poeta romà buscà el perquè de les coses, de la natura i de l’ésser humà, trencant el vincle diví i deixant pas a l’esborronador atzar. Al seu torn, en la seva obra va voler honorar a Epicur, Demòcrit i Heràclit, filòsofs que admirava.
Domínguez comença comparant Lucreci amb el famós Plini el Vell, autor de la Història Natural escrita l’any 70 d.C. Mentre que Plini era un lector heterogeni, crèdul i fantasiós que recollia anècdotes per entretenir al lector; Lucreci, en canvi, era un savi escèptic que volia explicar el món. El pas de Lucreci per l’Edat Mitjana és de descrèdit i oblit. És una època fosca per la ciència en la qual la natura s’interpreta segons la religió i els animals s’usen d’exemple o contraexemple per donar lliçons morals. Així doncs, el pensament lucrecià és del tot herètic en la concepció cristiana del món i s’ignora.
Aportant llum a les tenebres, el 1417 es redescobreix el manuscrit De rerum natura a Suïssa després de deu segles de silenci, coincidint amb el Renaixement italià. L’autor explica la influència que el romà va tenir en artistes com Boticelli o Piero de Cosimo. Amb la impremta, el pensament de Lucreci s’estén (malgrat la crítica de l’església i la prohibició en les escoles) en els ambients cultes de França i Anglaterra, on l’adopten pensadors com Montaigne i Bacon. Representa un model a seguir per deixar enrere les supersticions. De fet, alguns van ser castigats i van patir la persecució en primera persona: Galileu (que va haver de retractar-se acusat per la Inquisició d’acceptar la teoria heliocèntrica de Copèrnic) i Giordano Bruno (cremat a la foguera uns anys abans). Fets que es van considerar com els primers triomfs de la ciència contra el dogmatisme de la fe. Més endavant, l’observació de la varietat d’espècies animals i posteriorment el descobriment d’infinitat d’éssers microscòpics (on involucrar-hi la moralitat ja no tenia ni cap ni peus), hauria d’haver deslligat qualsevol excusa religiosa del món natural.
Domínguez repassa noms i pensaments de personalitats que van estar influenciades per Lucreci (seguidors o detractors) però que han tingut importància per a la ciència i el progrés: el classificador Linné, el comte Buffon, l’ateu Diderot, el deista Voltaire, el rústic Rousseau, el reconciliador Goethe, l’excèntric Erasmus Darwin (l’avi) i l’evolucionista Charles Darwin. I ja entrat el segle XX, el genetista Mendel, els oportunistes Watson i Crick fins arribar al determinisme genètic més modern de Wilson, entre d’altres. Tot un reguitzell de personatges i coneixements que l’autor, com a naturalista i amant del món de les idees, vol compartir amb nosaltres. Aprofitem-ho!
9/2/20
“el terme <<religió>>
prové de <<religare>>, en el sentit coercitiu del mot, de lligar,
de nuar, de controlar les voluntats dels homes.
El somni de Lucreci d'un món
desvinculat dels déus, explicat exclusivament per l'observació i la raó, no
s'ha fet realitat. Potser perquè a l'home se li fa molt difícil assumir el que
la ciència ha anat revelant a poc a poc”
El somni de Lucreci - Martí Domínguez
8/2/20
“L'evolució actua com un gran ferroveller,
prenent d'ací i d'allà el que necessita per als seus fins més peremptoris,
adaptant-ho a les seues necessitat més immediates i imperioses. Lluny del
dissenyador intel·ligent que promulgava William Paley, la vida és l'obra d'un
rellotger potiner i entremaliat. Sens dubte, costa sobreposar-se a tots aquests
descobriments, es fa difícil d'entendre tot plegat d'on venim i què som, i el
sentit de l'existència”
El somni de Lucreci - Martí Domínguez
7/2/20
6/2/20
“Darwin, a mesura que pensa, a mesura
que desenvolupa aquell premonitori I
think, va experimentar en la seua pròpia persona un canvi irreparable.
Possiblement la seua transformació, la seua evolució, siga una de les més
apassionants de la història de les idees: potser mai cap home ha dut tan lluny
aquell desig de pensar i, alhora, de ser conseqüent amb el seu pensament.
Potser mai cap home ha existit d'una manera tan rotunda i fecunda, fins a
amarar tot el seu temps i canviar, de dalt a baix, la història dels homes”
El somni de Lucreci - Martí Domínguez
5/2/20
4/2/20
“el nus de l'acció es desplaça: el
paper passa de la voluntat divina a l'esperit humà. Les coses cobren de sobte
una qualitat diferent, gens idíl·lica ni santificada. La naturalesa ja no és
objecte d'endevinalla o d'exegesis, ja no és un text que cal interpretar des
d'una moralitat cristiana, com s'esdevenia amb els bestiaris, sinó que cal
aprendre a desxifrar-la emprant un mètode, una clau, unes regles fixes, a
l'abast de tothom que hi tinga interès”
El somni de Lucreci - Martí Domínguez
3/2/20
2/2/20
Subscriure's a:
Missatges (Atom)