Bocins literaris: de gener 2023

31/1/23

“Jo vinc només per oferir-te
amb el silenci tens
el jardí
càlid dels meus braços”

Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils – Felícia Fuster

30/1/23

“Sense edat ni raó
només amb un delit
prou llarg per a arribar-me
a totes les ferides que em serveixen
de brúixola, intento caminar.
Els camins són rodons i no m'avancen
i l'Estrella Polar ja no sap més
-com una llàntia inútil-
en quin punt cardinal voldrà cremar-me”

Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils – Felícia Fuster

29/1/23

“I tot ho donaré i tot per res,
només per veure't viure.
Quina fal·lera estranya
fa que m'ho jugui tot als daus d'un cor
enderrocat,
sabent que encara que guanyés
tot ho haig de perdre”

Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils – Felícia Fuster

28/1/23

Incerta glòria - Joan Sales

Títol: Incerta glòria

Autor: Joan Sales

Any: 1956-1971

Club Editor

“Al capdavall, cal tan poc per ser feliç; una mica d'amor és tot el secret, no n'hi ha d'altre. Una mica d'amor a allò que tens ¡i ja és com si tinguessis tot el que voldries!”

Incerta glòria – Joan Sales

27/1/23

“L'essencial de l'emoció, saps: llegir-la en uns altres ulls. Aquesta és una de les nostres faltes més sensibles: que les nostres emocions, per ser-ho de debò, necessitin un còmplice”

Incerta glòria – Joan Sales

26/1/23

“les cordes de violí són fetes de tripes de gat, però Bach existeix”

Incerta glòria – Joan Sales

25/1/23

“Tot seria tan bonic si fos senzill… Hauríem de començar per ser senzills nosaltres; hauríem de començar per ser massissos com les estàtues, sense tota aquesta repugnant complicació que traginem per dintre sense saber-ho”

Incerta glòria – Joan Sales

24/1/23

“¡Quina mirada, Déu meu! ¿Per què diuen que l'ànima és invisible?”

Incerta glòria – Joan Sales

23/1/23

“que sigui tan profund en nosaltres aquest desig de ser germans- i que el fem servir per matar-nos més a mansalva…”

Incerta glòria – Joan Sales

22/1/23

“la roca i el núvol, la permanència i l'evanescència. El núvol passa, però que esplèndid en el seu aspecte canviant a l'hora de la posta; la roca és sempre igual. ¿Què és la roca i què és el núvol en la nostra vida; que val més dels dos? ¿Quina és la part de nosaltres que ha de quedar immutable? ¿I és gaire segur que valgui més l'altra, la que ens fuig a cada instant? ¿O és que som íntegrament fantasmes, núvols sense més esperança que conèixer un moment gloriós, un sol moment, i esvair-nos?”

Incerta glòria – Joan Sales

21/1/23

“tot el que fem en secret és vist per uns ulls innocents que no perdonen”

Incerta glòria – Joan Sales

20/1/23

“¿On va a parar el que hem dit, el que hem fet, el que hem pensat, al cap dels anys?”

Incerta glòria – Joan Sales

19/1/23

“No sabem res dels altres, ni ens importa; en canvi, voldríem que els altres ens coneguessin a fons. El nostre afany de ser compresos només es pot comparar amb la nostra desgana per comprendre ningú”

Incerta glòria – Joan Sales

18/1/23

Novecento - Alessandro Baricco

Títol: Novecento

Autor: Alessandro Baricco

Any: 1994

Giangiacomo Feltrinelli Editore Milano

“Ho disarmato l'infelicità. Ho sfilato via la mia vita dai miei desideri”

Novecento – Alessandro Baricco

17/1/23

“Andavo di fantasia, e di ricordi, è quello che ti rimane da fare, alle volte, per salvarti, non c'è più nient'altro. Un trucco da poveri, ma funziona sempre”

Novecento – Alessandro Baricco

16/1/23

“Sapeva ascoltare. E sapeva leggere. Non i libri, quelli son buoni tutti, sapeva leggere la gente. I segni che la gente si porta addosso: posti, rumori, odori, la loro terra, la loro storia… Tutta scritta, addosso. Lui leggeva, e con cura infinita, catalogava, sistemava, ordinava... Ogni giorno aggiungeva un piccolo pezzo a quella immensa mappa che stava disegnandosi nella testa, immensa, la mappa del mondo”

Novecento – Alessandro Baricco

15/1/23

“Negli occhi della gente si vede quello che vedranno, non quello che hanno visto”

Novecento – Alessandro Baricco

14/1/23

“Il mondo, magari, non l'aveva visto mai. Ma erano ventisette anni che il mondo passava su quella nave: ed erano ventisette anni che lui, su quella nave, lo spiava. E gli rubava l'anima”

Novecento – Alessandro Baricco

13/1/23

La senyora Dalloway - Virginia Woolf

Títol: La senyora Dalloway

Títol original: Mrs Dalloway

Autora: Virginia Woolf

Any: 1925

Traducció: Dolors Udina

RBA La Magrana

“el nostre jo, que habita com un peix en aigües pregones i navega entre les tenebres obrint-se pas entre els troncs d'herbes gegantines, passa per espais on parpelleja el sol i s'enfonsa més enllà en la penombra, el fred, la profunditat, l'inescrutable; de cop i volta surt a la superfície i juga sobre les ones cargolades pel vent; és a dir, té una necessitat imperiosa de gratar, d'esgarrapar, d'animar-se gràcies a les tafaneries”