“no
escatimar preguntes
a cap
resposta, si tracta de la vida”
Instant - Wislawa Szymborska
29/9/20
“Són dos
quarts de deu en l'hora local.
Tot és al
seu lloc, en harmonia acordada.
A la vall
hi ha un rierol en forma de rierol,
una senda,
com una senda, de sempre per sempre.
El bosc
sota l'aspecte d'un bosc pels segles dels segles amén,
i a dalt
uns ocells volen en el seu paper d'ocells que volen.
Miris on
miris, hi regna l'instant.
Un
d'aquells terrenals instants
que
s'implora que durin”
Instant - Wislawa Szymborska
28/9/20
27/9/20
26/9/20
24/9/20
“Per causes
no clarificades,
en
circumstàncies desconegudes,
l'Ésser
ideal deixà de bastar-se a si mateix.
Podria
haver durat i durat sens fi,
desbastat
de les tenebres, forjat de la claror,
en els seus
jardins somnolents per sobre del món.
Per què
diantre començà a buscar emocions
en les
males companyies de la matèria?”
Instant - Wislawa Szymborska
22/9/20
El món de l'home - Charlotte Perkins Gilman
 |
©
Bocins Literaris
|
Títol: El món de l’home
Títol original: The
Man-Made World
Autora: Charlotte Perkins
Gilman
Any: 1911
Traducció: Maite Coll Mariné
Editorial
Gregal
“els dies de la monarquia masculina s'estan acabant i els dies de la democràcia humana comencen”
El món de l'home - Charlotte Perkins Gilman
21/9/20
20/9/20
“No hem d'esperar que els infants mostrin, amb una precocitat danyosa, sentiments que no haurien d'experimentar mai fins que no arribessin a certa edat. Els cadells de gat juguen a esports de gat- junts, gatets i gatetes-, però les gatetes no juguen a ser mares!”
El món de l'home - Charlotte Perkins Gilman
19/9/20
18/9/20
17/9/20
“el que durant tot aquest temps hem anomenat <<naturalesa humana>> i menyspreat era en gran part només de naturalesa masculina. El que hem anomenat <<masculí>> i admirat era en gran part humà i s'hauria d'haver aplicat a ambdós sexes. El que hem anomenat <<femení>> i condemnat també era en gran part humà i aplicable a tots dos”
El món de l'home - Charlotte Perkins Gilman
16/9/20
15/9/20
14/9/20
“La dona sempre ha ocupat el lloc d'una preposició en relació a l'home. Ha estat considerada per sobre d'ell, per sota d'ell, davant d'ell, darrere d'ell, al costat d'ell; una existència totalment relativa: la germana de tal, la mare de tal altre, però mai tal o tal altra per si mateixa”
El món de l'home - Charlotte Perkins Gilman
13/9/20
12/9/20
Una dona - Sibilla Aleramo
 |
©
Bocins Literaris
|
Títol: Una dona
Títol original: Una donna
Autora: Sibilla Aleramo
Any: 1906
Traducció: Alba Dedeu
Adesiara
Editorial
“Per allò que som, per la voluntat de transmetre'ls una vida més noble i més bella, ens han d'estar agraïts, els nostres fills, no pas perquè, després d'haver-los engendrat cegament del no-res, renunciem a ser nosaltres mateixos…”
Una dona - Sibilla Aleramo
11/9/20
“Les èpoques se succeeixen, els somnis i les certeses s'apaguen, els nostres anhels es transformen; però el poder d'estimar i de patir de la criatura terrenal resta immutable, com resta immutable la seva facultat d'exaltar-se fins a sentir unes veus fraternals en l'espai aparentment desert”
Una dona - Sibilla Aleramo
10/9/20
“Em semblava que el temps i l'espai es tornaven fluids, i que el seu corrent em transportava: jo era la Humanitat en marxa, la Humanitat sense destí, però encesa d'ideals; la Humanitat esclavitzada sota unes lleis fermes, però empesa per una voluntat rebel a transgredir-les, a reconstruir una existència que fos superior a elles...”
Una dona - Sibilla Aleramo
9/9/20
7/9/20
“¿Qui gosava admetre una veritat i fer que la seva vida s'hi conformés? Pobra vida, mesquina i buida, que tothom es preocupava tant de conservar! Tots s'acontentaven: el meu marit, el metge, el pare, els socialistes i els capellans, les verges i les meretrius. Cadascú portava la seva mentida resignadament. Les revoltes individuals eren estèrils o perjudicials; les col·lectives, massa febles, gairebé ridícules, encara, quan s'encaraven amb l'aterridora grandesa del monstre que calia abatre!”
Una dona - Sibilla Aleramo
6/9/20
“Una mena de fatiga moral se sobreposava a la fatiga física: era el descontentament amb mi mateixa, el retret d'aquella part millor de mi que havia negligit, d'aquell jo profund i sincer dins meu que reprimia i ocultava des de feia tant de temps. No era una malaltia; era la mancança fonamental de la meva vida que es feia sentir”
Una dona - Sibilla Aleramo
5/9/20
“De vegades, al matí, tenim la sensació nítida que hem passat una nit densa de somnis i de fantasmes grandiosos, i que en aquells instants fugissers entre la vetlla i el son hem viscut una vida profunda; i, tanmateix, no aconseguim reconstruir aquelles visions ni refer els pensaments nocturns. Després ens adonem que cada nova acció veritablement essencial que fem no ens produeix desconcert, perquè la part més íntima de nosaltres mateixos ja n'havia estat advertida”
Una dona - Sibilla Aleramo
4/9/20
“em sentia realment sola, i aleshores m'envaïa un d'aquells estupors meditatius que constituïen el valor secret de la meva existència.
Començava a aparèixer la reserva en la meva ànima. Ben a prop, i paral·lelament a la vida exterior, una vida que restava oculta a tothom es feia més profunda, i jo m'adonava d'aquest dualisme”
Una dona - Sibilla Aleramo
3/9/20
2/9/20
Poesies - Gai Valeri Catul
 |
©
Bocins Literaris
|
Títol:
Títol original: Carmina
Autor: Gai Valeri Catul
Any: segle I a.C.
Traducció: Josep Vergés i Antoni Seva
Editorial Alpha
“Els sols es poden pondre
i tornar a sortir; però nosaltres, una vegada s'ha post el nostre breu dia, hem
de dormir una sola nit que mai no s'acaba”
Poesies - Catul
Subscriure's a:
Missatges (Atom)