“Sí, la foscor. Com una abraçada. Deliciosa. Protectora. Acollidora. Com una caiguda. Incipient. La terra. Com una manta, com una mare”

Canto jo i la muntanya balla – Irene Solà

 “A una li fan voler una vida petita. Una vida esquifida com una pedreta bonica. Una vida que càpiga en una butxaca. Una vida com un anell, com una avellana. A una no li diuen que es poden triar coses que no siguin petites. No li diuen que les pedres petites es perden”

Canto jo i la muntanya balla – Irene Solà

 “Respiro ben fort perquè m'arribi fins al fons de tot dels pulmons aquest aire tan net, i tan moll i tan pur de muntanya. Aquesta aroma de terra i d'arbre i de matí. No m'estranya que sigui més bona, la gent aquí dalt, més autèntica, més humana, si respiren cada dia aquest aire. I beuen aigua d'aquest riu. I contemplen cada dia la bellesa que fa mal a l'ànima d'aquestes muntanyes”

Canto jo i la muntanya balla – Irene Solà

 “tot va començar molt a poc a poc i molt segur, com un pont de pedra. Com si tot hagués de durar sempre. Com si sempre fos llavors. I les tardes eren llangoroses, i llangorós era el temps i era el bosc”

Canto jo i la muntanya balla – Irene Solà

Les ocultacions - Anna Gual

© Bocins Literaris

Títol: Les ocultacions

Autora: Anna Gual

Any: 2022

Proa

 “Sols jo
puc ser
el meu
refugi,
vull dir
la meva
condemna”

Les ocultacions – Anna Gual

 “Meno un carro
amb dues eugues desbocades:
l'escriptura
i l'ocupació que em dona menjar.
Una se m'escapa.
Trigaré una vida
a descobrir quina ha estat”

Les ocultacions – Anna Gual

 “Deixa de dir teva, deixa de dir meva,
deixa de dir nostra,
si només ens pertany allò fràgil,
allò que es trenca”

Les ocultacions – Anna Gual

 “Entre una dona boja
o una lloba salvatge,
no em feu triar.
Escullo ser les dues:
la desequilibrada
que porta en braços
la fera en descontrol.
Completa identitat”

Les ocultacions – Anna Gual

 “Llavors per a qui escriure,
si no és per emparar algú?”

Les ocultacions – Anna Gual

 “Hi ha secrets que,
si fossin compartits,
serien miracles”

Les ocultacions – Anna Gual

 “Que naixem sols és mentida.
Que morim sols és mentida.
Vivim sols, aquesta és la certesa”

Les ocultacions – Anna Gual

Los enamoramientos - Javier Marías

© Bocins Literaris

Títol: Los enamoramientos

Autor: Javier Marías

Any: 2011

Alfaguara

 “al fin y al cabo no podemos sino ser superficiales para casi todo el mundo, un bosquejo, unos meros trazos desatentos”

Los enamoramientos – Javier Marías

 “ocurre a veces: el final de alguien es tan inesperado o tan doloroso, tan llamativo o tan prematuro o tan trágico- en ocasiones tan pintoresco o ridículo, o tan siniestro-, que resulta imposible referirse a esa persona sin que de inmediato la engulla o contamine ese final, sin que su aparatosa forma de morir tizne toda su existencia previa y en cierto modo la prive de ella”

Los enamoramientos – Javier Marías

 “para los demás cualquier desdicha tiene fecha de caducidad social”

Los enamoramientos – Javier Marías

 “Precisamos no ahondar en nada ni quedarnos largo rato en ningún hecho o historia, que se nos desvíe la atención de una cosa a otra y que se nos renueven las desgracias ajenas, como si después de cada una pensáramos: 'Ya, qué espanto. Y qué más. ¿De qué otros horrores nos hemos librado? Necesitamos sentirnos supervivientes e inmortales a diario, por contraste, así que cuéntennos atrocidades distintas, porque las de ayer ya las hemos gastado'”

Los enamoramientos – Javier Marías

 “Podemos ser un obstáculo para alguien sin buscarlo ni tener ni idea, estar en medio, entorpeciendo una trayectoria contra nuestra voluntad o sin darnos cuenta, y así ninguno jamás está a salvo, todos podemos ser detestados”

Los enamoramientos – Javier Marías

 “cualquiera nos puede aniquilar, de la misma manera que cualquiera puede conquistarnos, y esa es nuestra fragilidad esencial”

Los enamoramientos – Javier Marías

 “No podemos pretender ser los primeros, o los preferidos, sólo somos lo que está disponible, los restos, las sobras, los supervivientes, lo que va quedando, los saldos, y es con eso poco noble con lo que se erigen los más grandes amores y se fundan las mejores familias, de eso provenimos todos, producto de la casualidad y el conformismo, de los descartes y las timideces y los fracasos ajenos”

Los enamoramientos – Javier Marías

 “Es la horrible fuerza del presente, que aplasta el pasado cuanto más lo distancia, y además lo falsea sin que el pasado pueda abrir la boca, protestar ni contradecirlo ni refutarle nada”

Los enamoramientos – Javier Marías

 “la incondicionalidad nunca es muy larga si se tiñe de monotonía”

Los enamoramientos – Javier Marías

 “Nunca logramos estar seguros de qué va a sernos vital ni de a quién vamos a dar importancia. Nuestras convicciones son pasajeras y endebles, hasta las que consideramos más fuertes. También nuestros sentimientos. No deberíamos fiarnos”

Los enamoramientos – Javier Marías

Escriure - Marguerite Duras

© Bocins Literaris

Títol: Escriure

Títol original: Écrire

Autora: Marguerite Duras

Any: 1993

Traducció: Blanca Llum Vidal

La Breu Edicions

 “Des del moment en què l'ésser humà està tot sol, tomba cap a la irracionalitat. Ho crec: crec que a la persona entregada a si mateixa ja l'ha atrapat la bogeria perquè res no l'atura quan sorgeix un deliri personal”

Escriure – Marguerite Duras

 “Trobar-se dins un forat, al fons d'un forat, en una solitud gairebé total i descobrir que només et salvarà l'escriptura”

Escriure – Marguerite Duras

 “Encara hi ha generacions mortes que fan llibres pudorosos. Fins i tot joves: llibres encisadors, sense cap continuïtat, sense nit. Sense silenci. Dit altrament: sense autor veritable. Llibres de dia, per passar el temps, de viatge. Però no llibres que s'incrusten en el pensament i que diuen el dol negre de tota vida, el lloc comú de tot pensament”

Escriure – Marguerite Duras

 “Els homes no ho suporten: una dona que escriu. És cruel per a l'home. És difícil per a tots”

Escriure – Marguerite Duras

 “és trist, però no tràgic, l'hivern, la vida, la injustícia. L'horror absolut d'un determinat matí.
És només això, trist. Amb el temps no t'hi acostumes”

Escriure – Marguerite Duras

D'una sola branca - Susanna Rafart

© Bocins Literaris

Títol: D’una sola branca

Autora: Susanna Rafart

Any: 2021

Proa

 “Irrecuperables es drecen els taronges,
llegeixo a la terra llaurada de l'oblit,
i m'acompanya el teu enuig quan veig
com s'alcen tortuoses les taronges
i el mateix gust que un dia maleïres,
ara i adés em salva”

D’una sola branca – Susanna Rafart

 “És condició del món
condemnar l'alegria”

D’una sola branca – Susanna Rafart

 “De dos crepuscles, n'hauràs temut la nit.
El que reté el color del dia en l'ombra
de l'hora que s'allarga.
El que en rosada escuma
d'un mar on fórem veu
oblit reclama”

D’una sola branca – Susanna Rafart

 “Com el solatge fosc
que fa el raig estroncat
d'un vell safareig,
ens ha envellit l'amor.
Cendrosa absència
d'una horabaixa
en el deixant de llum”

D’una sola branca – Susanna Rafart

 “en la forca de la vall s'obstina
a sentir la fondària del món”

D’una sola branca – Susanna Rafart