28/11/20

 “les preguntes que mai
no m'he fet, em colpegen,
com pedres el pit amarg”

Obra completa I  - Vicent Andrés Estellés

27/11/20

 “He perdut el costum de les coses amables;
ja se sap el que són les coses d'aquest món…
He perdut el costum, no sé on les he deixades,
és possible al cafè, és possible en un banc
d'un passeig qualsevol, és possible, és possible…
Vaja vostè a saber. Ara, però és de nit
i francament no són d'hores d'anar buscant
coses amables, coses tendres”

Obra completa I - Vicent Andrés Estellés

26/11/20

El idiota - Fiódor M. Dostoievski

© Bocins Literaris
Títol: El idiota
Títol original: Idiot
Autor: Fiódor M. Dostoievski
Any: 1868
Traducció: Fernando Otero Macías
Alba Editorial

 “soy un hombre vil de alma y espíritu, pero pregunte a cualquier canalla, no ya a un hombre vil, con quién prefiere tener trato: ¿con otro canalla como él o con un hombre extraordinario noble como usted, mi sincero príncipe? Responderá que con un hombre noble, y ¡ahí se ve la grandeza de la virtud!”

El idiota - Fiódor M. Dostoievski

25/11/20

 “Cuando no te tengo delante, Lev Nikoláievich, enseguida siento odio por ti. En estos tres meses que llevo sin verte te he detestado a cada instante. ¡Habría cogido y te habría envenenado con lo que fuera! Ya lo ves. Ahora, no llevas aquí ni un cuarto de hora y todo mi rencor desaparece, y eres una persona tan querida para mí como lo eras antes. Quédate un poco más aquí conmigo...”

El idiota - Fiódor M. Dostoievski

24/11/20

 “A un ruso le es muy fácil hacerse ateo, más fácil que a ningún otro habitante del planeta. Y los nuestros no solo se vuelven ateos, sino que de hecho creen en el ateísmo como en una nueva fe, sin caer en la cuenta en ningún momento de que han pasado a no creer en nada”

El idiota - Fiódor M. Dostoievski

23/11/20

 “el amigo de la humanidad, sin unos sólidos fundamentos morales, resulta un caníbal para los demás hombres, por no hablar ya de su vanidad; prueben a herir, si no, la vanidad de alguno de esos incontables amigos de la humanidad, y verán qué pronto se muestra dispuesto a prender fuego al mundo por los cuatro costados, con tal de obtener una mezquina venganza”

El idiota - Fiódor M. Dostoievski

22/11/20

 “La falta de originalidad se da en todas partes, en todo el mundo; desde los tiempos más remotos ha sido reconocida como la primera virtud y la más deseable carta de presentación del hombre de acción, capacitado y práctico”

El idiota - Fiódor M. Dostoievski

21/11/20

 “había sentido un deseo irresistible de dejarlo todo, de volver atrás, al lugar de donde había partido, o más allá, a tierras lejanas, de marcharse en ese mismo instante, sin despedirse de nadie. Presentía que, si seguía allí aunque solo fueran unos días, quedaría irremisiblemente atrapado en ese mundo”

El idiota - Fiódor M. Dostoievski

20/11/20

 “¡Nadie vale aquí lo que un dedo meñique suyo, ni su inteligencia, ni su corazón! ¡Es usted más honrado que nadie, más noble que nadie, mejor, más bondadoso, más inteligente que nadie! Aquí no hay nadie digno de agacharse a recoger un pañuelo que deje usted caer... ¿Por qué se humilla y rebaja de ese modo? ¿Por qué deforma todo lo que lleva dentro? ¿A qué se debe esa falta de orgullo?”

El idiota - Fiódor M. Dostoievski

19/11/20

 “¿De qué sirve una persona si no le es útil a nadie?”

El idiota - Fiódor M. Dostoievski

18/11/20

 “sabemos que, si no nos asiste el derecho jurídico, sí nos ampara, en cambio, el derecho humano, el derecho natural, el derecho del sentido común y de la voz de la conciencia, y, aunque este derecho nuestro no conste en ninguno de esos putrefactos códigos humanos, el hombre noble y honrado, que viene a ser lo mismo que el hombre juicioso, tiene la obligación de seguir siendo noble y honrado incluso en los aspectos que no figuran en los códigos. Por eso estamos aquí, sin temor de que nos expulsen”

El idiota - Fiódor M. Dostoievski

17/11/20

 “en toda idea humana novedosa o genial, o sencillamente en toda idea seria, nacida en la cabeza de alguien, siempre hay algún elemento que resulta imposible transmitir a los demás, aunque redactemos tomos enteros o nos pasemos treinta y cinco años intentando explicar nuestras concepciones. Siempre hay algo que se niega a salir”

El idiota - Fiódor M. Dostoievski

16/11/20

Els ullastres de Manhattan - Ponç Pons

© Bocins Literaris
Títol: Els ullastres de Manhattan
Autor: Ponç Pons
Any: 2007
Quaderns Crema

 “Som el que fem de la nostra llibertat i hem de triar”

Els ullastres de Manhattan - Ponç Pons

15/11/20

 “Una vida existencial, filosòfica, poètica. Construir una biografia de sentit i veritat”

Els ullastres de Manhattan - Ponç Pons

14/11/20

 “saber gaudir del savi prou per no caure en l'abusiu massa

Els ullastres de Manhattan - Ponç Pons

13/11/20

 “els dies escrits són més viscuts”

Els ullastres de Manhattan - Ponç Pons

12/11/20

 “Déu estava tot sol.
No tenia companys,
amics ni coneguts.
Fart de l'eternitat
avorrida i tediosa,
va fer el món en sis dies
i després descansà,
tranquil i satisfet,
jagut sota un ullastre”

Els ullastres de Manhattan - Ponç Pons

11/11/20

Sàpiens - Yuval Noah Harari

© Bocins Literaris
Títol: Sàpiens
Títol original: Sapiens
Autor: Yuval Noah Harari
Any: 2011
Traducció: Marc Rubió Rodon
Edicions 62

 “potser la felicitat consisteix a adaptar les il·lusions de sentit de la vida personals a les il·lusions col·lectives predominants. Mentre el meu discurs personal estigui en la línia del discurs de la gent que m'envolta, em puc autoconvèncer que la meva vida té sentit i trobar felicitat en aquesta convicció.

Es tracta d'una conclusió bastant depriment. ¿Realment la felicitat depèn d'un autoengany?”

Sàpiens - Yuval Noah Harari

10/11/20

 “Milions d'anys d'evolució ens han estructurat per viure i pensar com a membres d'una comunitat. Amb només dos segles ens hem convertit en individus alienats”

Sàpiens - Yuval Noah Harari

9/11/20

 “El veritable origen del patiment és la recerca inacabable i absurda de sensacions efímeres, cosa que fa que estiguem en un estat permanent de tensió, inquietud i insatisfacció. A causa d'aquesta recerca, la ment no està mai satisfeta. Ni tan sols quan experimentem plaer està satisfeta, perquè té por que la sensació desaparegui de seguida i frisa perquè continuï i creixi”

Sàpiens - Yuval Noah Harari

8/11/20

 “L'escriptura va néixer com a serventa de la consciència humana, però a poc a poc s'ha anat convertint en el seu amo. Als nostres ordinadors els costa entendre com parla, sent i somia l'Homo sapiens. De manera que estem ensenyant l'Homo sapiens a parlar, sentir i somiar en el llenguatge dels números, que els ordinadors poden entendre”

Sàpiens - Yuval Noah Harari

7/11/20

 “les dinàmiques de la història no van dirigides a millorar el benestar dels humans. No hi ha cap motiu per pensar que les cultures que prosperen més de la història són necessàriament les millors per a l'Homo sapiens. Igual que l'evolució, la història deixa de banda la felicitat dels organismes. I els humans, al seu torn, normalment són massa ignorants i febles per influir en el curs de la història en benefici propi”

Sàpiens - Yuval Noah Harari

6/11/20

 “No hi ha manera de sortir de l'ordre imaginat. Quan fem caure les parets de la presó i correm cap a la llibertat, en realitat estem entrant en un pati més espaiós d'una presó més gran”

Sàpiens - Yuval Noah Harari

5/11/20

 “els nostres conceptes de natural i antinatural no provenen de la biologia, sinó de la teologia cristiana. El significat teològic de natural és 'd'acord amb les intencions del Déu que va crear la naturalesa'. Els teòlegs cristians van argumentar que Déu va crear el cos humà de manera que cada membre i cada òrgan complissin un objectiu concret. Si utilitzem els nostres membres i els nostres òrgans amb l'objectiu previst per Déu, l'activitat que fem és natural. Utilitzar-los d'una manera no prevista per Déu és antinatural. Però l'evolució no en té cap, d'objectiu”

Sàpiens - Yuval Noah Harari

4/11/20

 “Si una espècie presenta moltes còpies d'ADN, és un èxit, i l'espècie prospera. Des d'aquesta perspectiva, mil còpies són sempre millor que cent. Aquesta és l'essència de la Revolució Agrícola: la capacitat de mantenir més gent viva en pitjors condicions”

Sàpiens - Yuval Noah Harari

3/11/20

 “La majoria dels grans depredadors del planeta són criatures majestuoses. Els milions d'anys de domini les han omplert de seguretat. El sàpiens, per contra, és més aviat com el dictador d'una república bananera. Atès que fa molt poc temps érem els més desvalguts de la sabana, estem plens de pors i angoixes respecte a la posició que ocupem, cosa que ens fa doblement cruels i perillosos. Moltes catàstrofes històriques, des de les guerres devastadores fins als desastres ecològics, deriven d'aquest salt precipitat”

Sàpiens - Yuval Noah Harari

2/11/20

 “¿Hi ha res més perillós que uns déus insatisfets i irresponsables que no saben què volen?”

Sàpiens - Yuval Noah Harari

1/11/20

Un verdor terrible - Benjamín Labatut

© Bocins Literaris
Títol: Un verdor terrible
Autor: Benjamín Labatut
Any: 2020
Editorial Anagrama

 “Hemos alcanzado el punto más alto de la civilización. Solo nos queda caer”

Un verdor terrible - Benjamín Labatut

31/10/20

 “una parte de la eternidad está al alcance de quienes son capaces de mirar la vertiginosa extensión del mar sin cerrar los ojos”

Un verdor terrible - Benjamín Labatut

30/10/20

 “A medida que la nube se empozaba en las trincheras, cientos de hombres se desplomaron convulsionando, ahogándose en sus propias flemas, con mocos amarillos burbujeando en su boca, su piel azulada por la falta de oxígeno. <<Los meteorólogos tenían razón. Era un día hermoso, el sol brillaba. Donde había pasto, resplandecía verde. Debiéramos haber estado yendo a un pícnic, no haciendo la que íbamos a hacer>>, escribió Willi Siebert, uno de los soldados que abrió parte de los seis mil cilindros de gas cloro”

Un verdor terrible - Benjamín Labatut

29/10/20

 “¿Cuándo dejamos de entender el mundo?”

Un verdor terrible - Benjamín Labatut

28/10/20

Frankestein - Mary Shelley

© Bocins Literaris
Títol: Frankestein
Autora: Mary Shelley
Any: 1818
Traducció: Maria Antònia Oliver
Editorial Vicens Vives

 “som éssers sense forma, criatures només mig fetes, si algú més assenyat, millor que nosaltres, més estimable (com hauria de ser un amic), no ens dóna ajut per perfeccionar la nostra naturalesa feble i defectuosa”

Frankestein - Mary Shelley


27/10/20

 “Com són de mudables els nostres sentiments, i que estrany que és aquest amor persistent a la vida, fins i tot en la misèria més extrema!”

Frankestein - Mary Shelley


26/10/20

 “Tothom odia els desgraciats. Com dec ser jo odiat, doncs, que sóc el més miserable de tots els éssers vius! No obstant això, tu, el meu creador, em detestes i em menystens a mi, la teva criatura, a la qual el teu art va lligar-te amb llaços que només la teva aniquilació o la meva pot trencar. El teu propòsit és matar-me. Com goses jugar així amb la vida?”

Frankestein - Mary Shelley

25/10/20

 “Per què l'home fa ostentació de tenir una sensibilitat superior a la dels animals, si això només el fa ser un ésser més necessitat? Si els nostres impulsos fossin només la gana, la set i el desig, seríem gairebé lliures; però cada vent que bufa, qualsevol paraula casual o la imatge que aquesta paraula ens pot transmetre ens commou”

Frankestein - Mary Shelley

24/10/20

 “Quan la falsedat pot semblar veritat, qui pot estar segur de tenir la felicitat? Em sento com si caminés a la vora d'un precipici, cap on s'arremolinen milers de persones que volen llançar-me a l'abisme”

Frankestein - Mary Shelley

23/10/20

 “Un ésser humà que persegueix la perfecció sempre hauria de conservar la ment en calma i no permetre que la passió o un desig transitori destorbessin la seva tranquil·litat. No crec que la persecució del saber sigui una excepció a aquesta regla. Si l'estudi al qual t'apliques tendeix a afeblir els teus afectes, a destruir el teu gust pels plaers senzills en els quals no hi pot haver cap impuresa, aleshores aquest estudi és il·lícit, és a dir, no és convenient per a la ment humana”

Frankestein- Mary Shelley

22/10/20

 “Què pot aturar el cor decidit i la voluntat resolta de l'home?”

Frankestein - Mary Shelley

21/10/20

El cantó de Guermantes I - Marcel Proust

© Bocins Literaris
Títol: El cantó de Guermantes I
Títol original: Le côté de Guermantes I
Autor: Marcel Proust
Any: 1920
Traducció: Josep Maria Pinto
Viena Edicions

 “Si estiguéssim obligats a estimar totes les persones que ens agraden, en el fons seria bastant terrible

El cantó de Guermantes I - Marcel Proust

20/10/20

 “trobava tant a faltar la senyora de Guermantes que em costava respirar: era com si una part del meu pit hagués estat seccionat per un anatomista hàbil, extreta i substituïda per una part igual de sofriment immaterial, per un equivalent de nostàlgia i d'amor. I els punts de sutura ja poden haver estat ben fets, es viu força incòmode quan l'enyor d'un ésser substitueix les vísceres, sembla que ocupi més lloc que elles, es nota perpètuament i a més, quina ambigüitat veure's obligat a pensar una part del nostre cos!”

El cantó de Guermantes I - Marcel Proust

19/10/20

 “Treballem en tot moment per donar forma a la nostra vida però copiant malgrat nosaltres mateixos com un dibuix els trets de la persona que som i no de la que ens agradaria ser”

El cantó de Guermantes I - Marcel Proust

18/10/20

 “el que sentim, com que sempre estem decidits a amagar-ho, mai no hem pensat en la manera com ho expressaríem. I tot d'una, hi ha en nosaltres una bèstia immunda i desconeguda que es deixa sentir i l'accent de la qual, de vegades, pot anar fins a fer tanta por a qui rep aquesta confidència involuntària, el·líptica i quasi irresistible del nostre defecte o el nostre vici, com faria la confessió de sobte indirectament i estranyament proferida per un criminal que no pot evitar reconèixer un assassinat del qual ignoràvem que fos culpable”

El cantó de Guermantes I - Marcel Proust

17/10/20

 “Els poetes pretenen que per un moment retrobem el que havíem estat antany, entrant en tal casa, en tal jardí on havíem viscut de joves. Es tracta de pelegrinatges força atzarosos a conseqüència dels quals podem comptar tantes decepcions com èxits. Els llocs fixos, contemporanis d'anys diferents, val més trobar-los en nosaltres mateixos”

El cantó de Guermantes I - Marcel Proust

16/10/20

 “aquella esperança que la seva amant tornaria li donava el coratge de perseverar en la ruptura, com la creença que podrem tornar vius del combat ajuda a afrontar la mort. I com que el costum és, de totes les plantes humanes, aquella que necessita menys de sòl nutritiu per viure i és la primera que apareix sobre el roc en aparença més desolat, potser practicant primer la ruptura per simulació, acabaria acostumant-s'hi sincerament”

El cantó de Guermantes I - Marcel Proust

15/10/20

 “hi ha moments en què necessitem sortir de nosaltres mateixos, acceptar l'hospitalitat de l'ànima dels altres, sempre que aquesta ànima, per modesta i lletja que sigui, sigui una ànima estranya”

El cantó de Guermantes I - Marcel Proust

14/10/20

 “una persona no és, com jo m'havia pensat, clara i immòbil davant de nosaltres amb les seves qualitats, els seus defectes, els seus projectes, les seves intencions de cara a nosaltres (com un jardí que mirem, amb totes les seves platabandes, a través d'una reixa), sinó que és una ombra on mai no podrem penetrar, per a la qual no existeix coneixement directe, un tema sobre el qual ens fem creences nombroses amb l'ajut de les paraules i fins i tot d'accions, les quals, les unes i les altres, no ens donen sinó informacions insuficients i d'altra banda contradictòries, una ombra on ens podem imaginar adesiara, amb idèntica versemblança, que hi brillen l'odi i l'amor”

El cantó de Guermantes I - Marcel Proust

13/10/20

 “els més cruels entre els nostres adversaris no són aquells que ens contradiuen i ens miren de convèncer, sinó els que exageren o inventen les notícies que ens poden entristir”

El cantó de Guermantes I - Marcel Proust

12/10/20

 “Cultivem begònies, esporguem els teixos, a falta d'altra cosa, perquè els teixos i les begònies es deixen fer. Però ens estimaríem més donar el nostre temps a un arbust humà, si estiguéssim segurs que valdria la pena. Tota la qüestió és aquí; vostè es deu conèixer una mica. Val la pena, vostè, o no?”

El cantó de Guermantes I - Marcel Proust

11/10/20

La música de los números primos - Marcus du Sautoy

© Bocins Literaris

Títol: La música de los números primos

Títol original: The music of the Primes
Autor: Marcus du Sautoy
Any: 2003
Traducció: Joan Miralles
Acantilado Editorial

“Aunque los matemáticos son como corredores de una carrera de relevos que pasan el testigo de una generación a otra, anhelan siempre la gloria individual que recibirán pasando los primeros por la línea de meta: la investigación matemática es un difícil acto de equilibrio entre la necesidad de colaborar en proyectos que pueden mantenerse durante siglos y el deseo de inmortalidad”

La música de los números primos - Marcus du Sautoy

10/10/20

 “Para Hardy, la demostración la era todo. Una vez, hablando con Bertrand Russell en el comedor del Trinity College, dijo: <<Si yo consiguiera demostrar con la lógica que tú morirás dentro de cinco minutos, estaría consternado por tu muerte inminente, pero mi dolor quedaría muy mitigado por el placer de la demostración>>”

La música de los números primos - Marcus du Sautoy

9/10/20

 “Los números primos son joyas engarzadas en la inmensa extensión de los números, el universo infinito que los matemáticos exploran desde la antigüedad”

La música de los números primos - Marcus du Sautoy

8/10/20

 “ante la alternativa de un mundo feo y otro bello, la naturaleza elige siempre el segundo”

La música de los números primos - Marcus du Sautoy

7/10/20

 “Las matemáticas son una pirámide en la que cada generación edifica sobre lo realizado por la que la precedió sin necesidad de temer ningún hundimiento. Es esta indestructibilidad lo que hace tan apasionante el hecho de ser matemático: para ninguna otra ciencia se puede afirmar que lo que establecieron los antiguos griegos continúa siendo cierto”

La música de los números primos - Marcus Du Satoy

6/10/20

Lanny - Max Porter

© Bocins Literaris
Títol: Lanny
Autor: Max Porter
Any: 2020
Traducció: Víctor Obiols
Rata_books

 “Tinc el privilegi de saber això, ara, sobre nosaltres. Cap de nosaltres, de fet, sent res per ningú. Tot és fingiment”

Lanny - Max Porter

5/10/20

 “Pel fet que els pares del papa són morts, creus que ens estima més? Creus que ens dedica l'amor que li sobra que normalment dedicaria a la seva mama i al seu papa? Hi ha un amor extra per a nosaltres?
No, penso.
Sí, li dic. És exactament així”

Lanny - Max Porter

4/10/20

 “Papa?
Què vols, Lanny?
Què creus que és més pacient, una idea o una esperança?”

Lanny - Max Porter

3/10/20

 “Què passaria si tothom digués allò que sent realment?”

Lanny - Max Porter

2/10/20

Instant - Wislawa Szymborska

© Bocins Literaris
Títol: Instant
Títol original: Chwila
Autora: Wislawa Szymborska
Any: 2002
Traducció: Joanna Bielak
Eumo Editorial

 “seguir una espurna amb la mirada;

i desconèixer incessantment
alguna cosa important”

Instant - Wislawa Szymborska

1/10/20

 “Per ara el destí
m'ha estat bondadós.

Podria no haver-me estat donada
la memòria de bons moments.

Podria haver estat privada
de la tendència a comparar.

Podria haver sigut jo mateixa
però sense sorprendre'm
i així seria algú del tot diferent”

Instant - Wislawa Szymborska

30/9/20

 “no escatimar preguntes
a cap resposta, si tracta de la vida”

Instant - Wislawa Szymborska

29/9/20

 “Són dos quarts de deu en l'hora local.
Tot és al seu lloc, en harmonia acordada.
A la vall hi ha un rierol en forma de rierol,
una senda, com una senda, de sempre per sempre.
El bosc sota l'aspecte d'un bosc pels segles dels segles amén,
i a dalt uns ocells volen en el seu paper d'ocells que volen.
Miris on miris, hi regna l'instant.
Un d'aquells terrenals instants
que s'implora que durin”

Instant - Wislawa Szymborska

28/9/20

 “Es té ànima a estones.
Ningú no la té
en tot moment i per sempre”

Instant - Wislawa Szymborska

27/9/20

 “Quan pronuncio la paraula Futur
la primera síl·laba ja se'n va al passat.

Quan pronuncio la paraula Silenci
el destrueixo.

Quan pronuncio la paraula Res
creo una cosa que no té cabuda en cap inexistència”

Instant - Wislawa Szymborska

26/9/20

 “Què hem de dir, doncs, d'un dia de vida,
d'un minut, d'un segon:
foscor, flaix de la bombeta i foscor de nou?”

Instant - Wislawa Szymborska

25/9/20

 “no estem segurs de res
però curiosos per tot”

Instant- Wislawa Szymborska

24/9/20

 “Per causes no clarificades,
en circumstàncies desconegudes,
l'Ésser ideal deixà de bastar-se a si mateix.

Podria haver durat i durat sens fi,
desbastat de les tenebres, forjat de la claror,
en els seus jardins somnolents per sobre del món.

Per què diantre començà a buscar emocions
en les males companyies de la matèria?”

Instant - Wislawa Szymborska

23/9/20

 “Soc qui soc.
Atzar incomprensible
com ho és tot atzar”

Instant -  Wislawa Szymborska

22/9/20

El món de l'home - Charlotte Perkins Gilman

© Bocins Literaris
Títol: El món de l’home
Títol original: The Man-Made World
Autora: Charlotte Perkins Gilman
Any: 1911
Traducció: Maite Coll Mariné
Editorial Gregal

 “els dies de la monarquia masculina s'estan acabant i els dies de la democràcia humana comencen”

El món de l'home - Charlotte Perkins Gilman

21/9/20

 “gran part del que l'home anomena bellesa femenina no és en absolut bellesa humana, sinó el desenvolupament excessiu de certes característiques que apel·len a ell com a home”

El món de l'home - Charlotte Perkins Gilman

20/9/20

 “No hem d'esperar que els infants mostrin, amb una precocitat danyosa, sentiments que no haurien d'experimentar mai fins que no arribessin a certa edat. Els cadells de gat juguen a esports de gat- junts, gatets i gatetes-, però les gatetes no juguen a ser mares!”

El món de l'home - Charlotte Perkins Gilman

19/9/20

 “L'amistat no necessita un <<cap>>. L'amor no necessita un <<cap>>. Per què l'hauria de necessitar una família?”

El món de l'home - Charlotte Perkins Gilman

18/9/20

 “les dones veuen principalment l'ésser humà; només veuen l'ésser masculí quan estimen”

El món de l'home - Charlotte Perkins Gilman

17/9/20

 “el que durant tot aquest temps hem anomenat <<naturalesa humana>> i menyspreat era en gran part només de naturalesa masculina. El que hem anomenat <<masculí>> i admirat era en gran part humà i s'hauria d'haver aplicat a ambdós sexes. El que hem anomenat <<femení>> i condemnat també era en gran part humà i aplicable a tots dos”

El món de l'home - Charlotte Perkins Gilman

16/9/20

 “El que els homes han fet a la família, a grans trets, és transformar-la: d'una institució al millor servei a l'infant a una al seu servei, vehicle de la pròpia comoditat, poder i orgull”

El món de l'home - Charlotte Perkins Gilman

15/9/20

 “Robem als nostres infants la meitat de la seva herència social quan situem la mare en una posició inferior”

El món de l'home - Charlotte Perkins Gilman

14/9/20

 “La dona sempre ha ocupat el lloc d'una preposició en relació a l'home. Ha estat considerada per sobre d'ell, per sota d'ell, davant d'ell, darrere d'ell, al costat d'ell; una existència totalment relativa: la germana de tal, la mare de tal altre, però mai tal o tal altra per si mateixa”

El món de l'home - Charlotte Perkins Gilman

13/9/20

 “Dels habitants de la Terra, la meitat són dones, i tothom és fill seu. La Terra és tant d'ells com d'elles, la gent és la seva gent, l'estat és el seu estat”

El món de l'home - Charlotte Perkins Gilman

12/9/20

Una dona - Sibilla Aleramo

© Bocins Literaris
Títol: Una dona
Títol original: Una donna
Autora: Sibilla Aleramo
Any: 1906
Traducció: Alba Dedeu
Adesiara Editorial

 “Per allò que som, per la voluntat de transmetre'ls una vida més noble i més bella, ens han d'estar agraïts, els nostres fills, no pas perquè, després d'haver-los engendrat cegament del no-res, renunciem a ser nosaltres mateixos…”

Una dona - Sibilla Aleramo

11/9/20

 “Les èpoques se succeeixen, els somnis i les certeses s'apaguen, els nostres anhels es transformen; però el poder d'estimar i de patir de la criatura terrenal resta immutable, com resta immutable la seva facultat d'exaltar-se fins a sentir unes veus fraternals en l'espai aparentment desert”

Una dona - Sibilla Aleramo

10/9/20

 “Em semblava que el temps i l'espai es tornaven fluids, i que el seu corrent em transportava: jo era la Humanitat en marxa, la Humanitat sense destí, però encesa d'ideals; la Humanitat esclavitzada sota unes lleis fermes, però empesa per una voluntat rebel a transgredir-les, a reconstruir una existència que fos superior a elles...”

Una dona - Sibilla Aleramo

9/9/20

 “¿Per què adorem el sacrifici, en la maternitat? ¿D'on ens ha vingut, aquesta idea inhumana de la immolació materna? De mare a filla, des de fa segles, ens transmetem la servitud l'una a l'altra. És una cadena monstruosa”

Una dona - Sibilla Aleramo

8/9/20

 “Prou ho saps, que la resignació no és una virtut!”

Una dona - Sibilla Aleramo

7/9/20

 “¿Qui gosava admetre una veritat i fer que la seva vida s'hi conformés? Pobra vida, mesquina i buida, que tothom es preocupava tant de conservar! Tots s'acontentaven: el meu marit, el metge, el pare, els socialistes i els capellans, les verges i les meretrius. Cadascú portava la seva mentida resignadament. Les revoltes individuals eren estèrils o perjudicials; les col·lectives, massa febles, gairebé ridícules, encara, quan s'encaraven amb l'aterridora grandesa del monstre que calia abatre!”

Una dona - Sibilla Aleramo

6/9/20

 “Una mena de fatiga moral se sobreposava a la fatiga física: era el descontentament amb mi mateixa, el retret d'aquella part millor de mi que havia negligit, d'aquell jo profund i sincer dins meu que reprimia i ocultava des de feia tant de temps. No era una malaltia; era la mancança fonamental de la meva vida que es feia sentir”

Una dona - Sibilla Aleramo

5/9/20

“De vegades, al matí, tenim la sensació nítida que hem passat una nit densa de somnis i de fantasmes grandiosos, i que en aquells instants fugissers entre la vetlla i el son hem viscut una vida profunda; i, tanmateix, no aconseguim reconstruir aquelles visions ni refer els pensaments nocturns. Després ens adonem que cada nova acció veritablement essencial que fem no ens produeix desconcert, perquè la part més íntima de nosaltres mateixos ja n'havia estat advertida”

Una dona - Sibilla Aleramo

4/9/20

 “em sentia realment sola, i aleshores m'envaïa un d'aquells estupors meditatius que constituïen el valor secret de la meva existència. 

Començava a aparèixer la reserva en la meva ànima. Ben a prop, i paral·lelament a la vida exterior, una vida que restava oculta a tothom es feia més profunda, i jo m'adonava d'aquest dualisme”

Una dona - Sibilla Aleramo

3/9/20

 “Pobra, pobra ànima! La bellesa, la bondat, la intel·ligència no li havien servit de res. La vida li havia exigit força, i ella no en tenia. 

Estimar i sacrificar-se i cedir! ¿Era aquest el seu destí, i potser el de totes les dones?”

Una dona - Sibilla Aleramo

2/9/20

Poesies - Gai Valeri Catul

© Bocins Literaris
Títol: Poesies
Títol original: Carmina
Autor: Gai Valeri Catul
Any: segle I a.C.
Traducció: Josep Vergés i Antoni Seva
Editorial Alpha

“Els sols es poden pondre i tornar a sortir; però nosaltres, una vegada s'ha post el nostre breu dia, hem de dormir una sola nit que mai no s'acaba”

Poesies - Catul


1/9/20

“Lèsbia sempre em bescanta i no deixa de parlar de mi: que em mori, si Lèsbia no m'estima! <<Com ho coneixes?>> Perquè jo estic en el mateix cas: la maleeixo contínuament, però que em mori, si no l'estimo!”

Poesies - Catul


31/8/20

“A cadascú ha estat donat el defecte que li és propi, però no veiem la part de l'alforja que portem a l'esquena”

Poesies - Catul


30/8/20

“no esperi que siguin lleials les paraules d'un home: mentre llur cor apassionat es deleix per obtenir una cosa, no tenen cap por de jurar, no escatimen promeses; però, tantost com l'ànsia de llur passió ha restat satisfeta, no respecten ja llur paraula, ja no fan cas de llurs perjuris”

Poesies - Catul


29/8/20

“com els estels que en la nit callada guaiten els amors furtius dels homes: tants són els besos que cal que facis”

Poesies -  Catul


28/8/20

Emma - Jane Austen

© Bocins Literaris
Títol: Emma
Títol original: Emma
Autora: Jane Austen
Any: 1816
Traducció: Sergio Pitol
Alba Editorial

“Rara vez, muy rara vez, una verdad completa aparece en las confesiones humanas; es muy raro que no aparezca con pequeños disfraces y se preste a pequeños equívocos”

Emma - Jane Austen


27/8/20

“seguir la voz del deber, en vez de escuchar tan sólo la de la conveniencia”

Emma - Jane Austen


26/8/20

“No sé si las cosas tendrían que ser así, pero lo cierto es que las tonterías dejan de serlo cuando las hace gente inteligente y de un modo despreocupado. La maldad siempre es maldad, pero la locura no siempre es locura. Todo depende del carácter de quien la practica”

Emma - Jane Austen


25/8/20

“¿Por qué tuvimos que esperar tanto…? ¿Por qué no haber disfrutado de ese placer en el primer momento? ¡Cuán a menudo destruimos la felicidad preparándola, preparándola estúpidamente!”

Emma - Jane Austen


24/8/20

“Mientras más vieja es una persona, Harriet, más importante es que sus modales sean buenos. Pues con la edad la vulgaridad y la rudeza se hacen aún más intolerables. Lo que en un joven puede pasar es repugnante en la vejez. Ya ahora el señor Martin es torpe y desmañado. ¿Se imagina usted lo que será cuando tenga la edad del señor Weston?

- ¡La verdad es que es difícil decirlo!- respondió Harriet, solemnemente.

- Pero es bastante fácil intuirlo.”

Emma - Jane Austen


23/8/20

“Es preferible carecer de inteligencia que emplearla mal”

Emma - Jane Austen


22/8/20

“No necesito dinero, ni empleo, ni posición social. Creo que pocas mujeres casadas son tan dueñas de la casa del marido como yo lo soy de Hartfield; y nunca, nunca podría esperar ser tan sinceramente amada y respetada, ni ser siempre la primera, y estar segura de tener siempre la razón!”

Emma - Jane Austen


21/8/20

“Tengo  por un principio general, Harriet, que si una mujer tiene dudas sobre si debe aceptar a un hombre o no, eso significa que debe rechazarlo. Si duda usted de si debe decir <<sí>>, lo natural es que diga <<no>> abiertamente. El matrimonio no es un estado que se pueda abrazar tranquilamente con sentimientos de incertidumbre, con la mitad del corazón. Decirle esto me parece un deber de amiga, y de amiga mayor. Pero no debe pensar que quiero influir en usted”

Emma - Jane Austen


20/8/20

“- ¡Me sorprende tanto, señorita Woodhouse, que no se haya casado o que no esté a punto de hacerlo! ¡Es usted tan encantadora!

Emma se echó a reir; su respuesta fue:

-Que yo sea encantadora, Harriet, no basta para inducirme al matrimonio; sería necesario que yo, a mi vez, considerara encantadoras a otras personas... Por lo menos a una”

Emma - Jane Austen