30/4/20

“Encara avui emprem els termes vells: lluny- a prop, nosaltres- els altres… Però què vol dir lluny o a prop quan, després de Txernòbil, ja al cap de quatre dies, els seus núvols sobrevolaven l'Àfrica i la Xina? La Terra de sobte va resultar tan petita…”
La pregària de Txernòbil - Svetlana Aleksiévitx

29/4/20

“En lloc de les frases habituals de consol, el metge diu a una dona, sobre el seu marit moribund: <<No s'hi apropi! No el pot besar! Prohibit acariciar-lo! El seu marit ja no és un ésser estimat, sinó un objecte que cal desactivar>>. Davant d'això, fins i tot Shakespeare quedaria mut! I el gran Dante. Apropar-s'hi o no, aquesta és la qüestió. Besar o no besar?”
La pregària de Txernòbil - Svetlana Aleksiévitx

28/4/20

“Sóc una personal normal i corrent. Poca cosa. Igual que els qui m'envolten; vas a la feina i te'n tornes cap a casa. Reps un sou mitjà. Un cop l'any vas de vacances. Tens dona. Fills. Una persona normal! I un dia, de cop i volta, et converteixes en un home de Txèrnobil. En una bestiola estranya! En una cosa que interessa a tothom i de la qual no se sap res. Vols ser com els altres, però ja no és possible. No pots, ja no hi ha manera de tornar al món d'abans”
La pregària de Txernòbil - Svetlana Aleksiévitx

27/4/20

“Ningú no podia imaginar encara que tots dos àtoms, el d'ús militar i el d'ús pacífic, eren germans bessons. Còmplices. Ens hem tornat més savis; tothom és ara més intel·ligent, però no ha estat així fins després de Txernòbil. Avui dia, els bielorussos, com <<caixes negres>> vives, enregistren una informació per al futur. Per a tothom”
La pregària de Txernòbil - Svetlana Aleksiévitx

26/4/20

El libro de Gloria Fuertes - Gloria Fuertes

© Bocins Literaris
Títol: El libro de Gloria Fuertes
Autors: Gloria Fuertes i Jorge Cascante
Any: 2017
Blackie Books

“No te acongojes, hombre,
que todo, nada dura.
Cuando llegue ese día,
el de mayor sosiego,
para entonces,
siempre habrá un árbol
que nos ofrezca amables cuatro tablas;
por pobre que seas, que hayas sido,
al final se te dará palmo de tierra
para que puedas tranquilo deshacerte.
Tu parcela tendrás”
El libro de Gloria Fuertes - Gloria Fuertes

25/4/20

“La gente corre tanto
porque no sabe dónde va,
el que sabe dónde va,
va despacio,
para paladear
el ir llegando”
El libro de Gloria Fuertes - Gloria Fuertes

24/4/20

“Viven mucho.
Algunos no tienen nada más que años.
Algunos nunca tuvieron nada.
-Algunos tienen hijos casados en buena posición-.
Otros tienen un cáncer calladito,
la mayoría padece locura senil
y guardan estampitas de la Virgen.
Allí están solos
y aún vivos,
solamente esperando.
Viven mucho.
Valen tan poco que ni la muerte les quiere”
El libro de Gloria Fuertes - Gloria Fuertes

23/4/20

“El pesimista piensa en ayer
el optimista en mañana
el realista en hoy.
El poeta piensa en ti”
El libro de Gloria Fuertes - Gloria Fuertes

22/4/20

“Escribo sin modelo, a lo que salga.
Escribo de memoria, de repente.
Escribo sobre mí, sobre la gente.
Como un trágico juego sin cartas, solitario,
barajo los colores, los amores,
las urbanas personas, las violentas palabras…
Y en vez de echarme al odio, o a la calle,
escribo a lo que salga”
El libro de Gloria Fuertes - Gloria Fuertes

21/4/20

“No quiero ser maestra de nada,
me conformaría
con ser una lección
de algo”
El libro de Gloria Fuertes - Gloria Fuertes

20/4/20

“Este mundo resulta divertido,
pasan cosas señores, que no expongo,
se dan casos, aunque nunca se dan casas
a los pobres que no pueden dar traspaso.
Sigue habiendo solteras con su perro,
sigue habiendo casados con querida,
a los déspotas duros nadie les dice nada,
y leemos que hay muertos y pasamos la hoja,
y nos pisan el cuello y nadie se levanta,
y nos odia la gente y decimos: ¡la vida!
Esto pasa señores y yo debo decirlo”
El libro de Gloria Fuertes - Gloria Fuertes

19/4/20

“Yo quisiera ser luminosamente tuya
y soy oscuramente mía”
El libro de Gloria Fuertes - Gloria Fuertes

18/4/20

“Son celdas de castigo.
¿Oyes? ¿Los oyes?
Son salas de hospitales.
¿Oyes? ¿Los oyes?
Son campos de batalla.
¿Oyes? ¿Los oyes?
Son los pobres del mundo.
¿Oyes? ¿Los oyes?
Son los enamorados abandonados.
¿Oyes?... ¿Nos oyes?”
El libro de Gloria Fuertes - Gloria Fuertes

17/4/20

“De pequeña me imaginaba que los poetas eren siempre bichos raros, pero ya de mayor he visto que son- somos- como las personas corrientes, sólo que un poco más tristes”
El libro de Gloria Fuertes - Gloria Fuertes

16/4/20

El club dels sibarites - Junichiro Tanizaki

© Bocins Literaris
Títol: El club dels sibarites
Títol original: Bishoku kurabu
Autor: Junichiro Tanizaki
Any: 1919
Traducció: Albert Nolla
Viena Edicions

“tots nosaltres ja coneixem tots els gustos que es poden assaborir amb la llengua. Dins l'àmbit limitat de la cuina, ja és impossible que puguem trobar res que ens satisfaci plenament. Per descobrir nous gustos, hem d'ampliar els límits de la cuina i diversificar al màxim els sentits que fem servir per degustar-la”
El club dels sibarites - Junichiro Tanizaki

15/4/20

“més que de cuina, es tracta de màgia. De màgia culinària. I, tractant-se de màgia, m'estimo més mantenir la recepta en secret. Hi tinc dret. I vostès, evidentment, tenen dret de deixar volar la imaginació com més els plagui”
El club dels sibarites - Junichiro Tanizaki

14/4/20

“es va imaginar les taules de la segona planta plenes de les obres mestres culinàries que ell mateix feia tant de temps que intentava crear, unes obres mestres que sens dubte tenien uns gustos sorprenents i desprenien una brillantor radiant. Una orquestra de sabors plaents i luxosos que, acompanyada pel so del kokyu, feia ballar amb la seva música clara i cristal·lina l'esperit dels comensals que omplien la sala...”
El club dels sibarites - Junichiro Tanizaki

13/4/20

“tots estaven poc o molt trastocats per la golafreria. Fins i tot els qui es reien dels descobriments dels altres quedaven obnubilats així que tastaven alguna cosa curiosa, fins al punt que eren incapaços de distingir si era bona o dolenta”
El club dels sibarites - Junichiro Tanizaki

12/4/20

“Estaven convençuts que els plaers de la bona taula no eren tan sols carnals sinó també espirituals. Ara bé, com que el dimoni té tant poder com els déus, si els plaers carnals es duen a l'extrem es corre el perill d'acabar-s'hi dissolent”
El club dels sibarites - Junichiro Tanizaki

11/4/20

“Com més curiositat tinguem nosaltres, més valor tindrà l'objecte de la nostra curiositat”
El club dels sibarites - Junichiro Tanizaki

10/4/20

Cartes a Milena - Franz Kafka

© Bocins Literaris
Títol: Cartes a Milena
Títol original: Briefe an Milena
Autor: Franz Kafka
Any: 1920 - 1923
Traducció: Clara Formosa
Quid Pro Quo Edicions


“La facilitat d'escriure cartes- des del punt de vista purament teòric- ha d'haver portat un desgavell terrible a les ànimes d'aquest món. De fet, és relacionar-se amb fantasmes i precisament no només amb el fantasma del destinatari, sinó també amb el propi fantasma, que es va desenvolupant quan escriu, sota la mà, en una carta o també en una successió de cartes, en la qual una carta confirma l'altra i pot apel·lar-hi com a testimoni”
Cartes a Milena - Franz Kafka

9/4/20

“si d'alguna manera fos possible en aquest món inestable (d'on a un se l'emporten quan se l'emporten i no s'hi pot fer res) no deixis que jo et desanimi, encara que et decebi una vegada o mil vegades o just en aquest moment o potser sempre”
Cartes a Milena - Franz Kafka

8/4/20

“O ets meva i aleshores tot està bé, o et perdo i aleshores no és que tot estigui malament, sinó que no queda res en absolut, aleshores no queda gelosia, ni dolor, ni temor, res de res. I segur que és un sacrilegi edificar-ho tot sobre una persona, i per això la por passa de puntetes entre els fonaments, però no és la por per tu, sinó la por de la gosadia d'edificar”
Cartes a Milena - Franz Kafka

7/4/20

“en el fons no he escrit per això, tinc la sensació vaga d'haver d'escriure't tantes coses, i tan extraordinàriament importants, que cap temps lliure, per molt llarg que fos, no seria suficient per reunir totes les forces per fer-ho”
Cartes a Milena - Franz Kafka

6/4/20

“Escrius que potser vindràs a Praga el mes que ve. Gairebé m'agradaria demanar-te: no vinguis. Deixa'm tenir l'esperança que, si un dia tinc la necessitat extrema de demanar-te que vinguis, vindràs de seguida, però ara millor que no vinguis, perquè hauries de tornar a marxar”
Cartes a Milena - Franz Kafka

5/4/20

“Sigui com sigui, no et puc escriure res que no es refereixi a nosaltres, només a nosaltres enmig de l'aglomeració del món, a nosaltres sols. Tota la resta m'és estrany. Injust! Injust!”
Cartes a Milena - Franz Kafka

4/4/20

“he mirat la pluja per la finestra oberta, em vénen al cap diferents possibilitats: que potser t'has posat malalta, estàs cansada, has de fer llit, que la senyora Kohler podria fer d'intermediària i després- curiosament, la possibilitat més natural, més lògica- que s'obri la porta i tu siguis aquí”
Cartes a Milena - Franz Kafka

3/4/20

“Ahir et vaig recomanar que no m'escrivissis cada dia, avui encara sóc de la mateixa opinió, i ens aniria molt bé a tots dos i avui t'ho recomano una altra vegada i encara amb més insistència…, però, Milena, si us plau, no em facis cas i escriu-me cada dia, pot ser només una nota ben curta, més curta que la carta d'avui, només dues ratlles, només una, només una paraula, però privar-me d'aquesta paraula em faria un mal terrible”
Cartes a Milena - Franz Kafka

2/4/20

“Quan a la nit la son passa de llarg davant meu, conec quin camí fa i m'aguanto. A més, seria una bestiesa rebel·lar-s'hi, la son és l'ésser més innocent, i la persona insomne, la més culpable”
Cartes a Milena - Franz Kafka

1/4/20

“No puc escoltar alhora les veus espantades del meu interior i a vostè, però puc escoltar les primeres i confiar-les-hi a vostè, a vostè, com a ningú més del món”
Cartes a Milena - Franz Kafka