Els Buddenbrook - Thomas Mann

© Bocins Literaris

Títol: Els Buddenbrook (la decadència d’una família)

Títol original: Die Buddenbrookks. Verfall einer Familie

Autor: Thomas Mann

Any: 1901

Traducció: Joan Fontcuberta i Gel
Navona Editorial

“els seus ideals… Se'ls enduria a la tomba, ja ho crec que sí! Perquè, que potser els ideals eren per a assolir-los i fer-los realitat? Mai de la vida! Hom no cobeja les estrelles, però l'esperança… ah, l'esperança, el millor de la vida era l'esperança i no l'acompliment”

Els Buddenbrook - Thomas Mann

“l'empobriment i la desolació de la seva vida interior (una desolació tan forta, que es feia sensible gairebé sense parar com un rosec carregós i indefinit), units a una consciència del deure inexorable i a una determinació porfidiosa de fer un paper digne costés el que costés, d'amagar amb tots els mitjans el seu decandiment i de guardar el dehors, tot això havia creat la seva existència artificial, forçada, i havia emmenat que cada paraula, cada moviment, cada acció en públic, per insignificant que fos, s'hagués convertit en una comèdia fatigosa i esgotadora”

Els Buddenbrook - Thomas Mann

“Oh, Déu meu!- va exclamar de sobte, enfonsant-se de nou al seient. En aquell moment comprengué per primera vegada tot allò que encloïa la paraula <<fallida>>, tot allò de vague i de terrible que la paraula li havia evocat… <<Fallida>> era una cosa més espantosa que la mort; era escàndol, daltabaix, ruïna, ignomínia, vergonya, desesperació i misèria -. Fa fallida!”

Els Buddenbrook - Thomas Mann

“Vet aquí la diferència entre tu i jo, te n'adones? A tu també t'agrada veure una obra de teatre i, entre nosaltres, tu també has tingut les teves aventuretes i durant una època llegies amb predilecció novel·les i poesia i coses per l'estil… Però sempre has sabut combinar-ho amb el treball ordenat i una vida seriosa... A mi em manca això, saps? Jo m'ho gasto tot en les altres coses, en foteses, i no em queda res per a les coses decents i ordenades”

Els Buddenbrook - Thomas Mann

“La felicitat i l'èxit rauen en nosaltres. Els hem de subjectar: fortament, profundament. Quan alguna cosa d'aquí dins comença a afluixar-se, a desenganxar-se, a cansar-se; tot el que ens envolta s'allibera, se'ns resisteix, es rebel·la, s'escapa de la nostra influència... I una cosa porta a l'altra, un daltabaix en segueix un altre, i un està acabat”

Els Buddenbrook - Thomas Mann

“Venero amb entusiasme la Gerda Arnoldsen, però no estic gens disposat a aprofundir en mi mateix per arribar a esbrinar si, i fins a quin punt, el dot considerable que algú em xiuxiuejà a l'orella cínicament el mateix dia que me la van presentar, ha contribuït a aquest entusiasme. L'estimo, però la meva felicitat i el meu orgull són encara més grans de pensar que, fent-la meva, aconseguiré al mateix temps una important afluència de capital per a la nostra empresa”

Els Buddenbrook - Thomas Mann

“sempre he tingut present el consell que el nostre avantpassat, el fundador de l'empresa ens va deixar: <<Fill meu, dedica't amb delit als negocis de dia, però fes tan sols aquells que de nit et deixin dormir tranquil>>.

Penso atenir-me a aquesta màxima fins al dia que em mori, tot i que de vegades hom pugui dubtar a la vista de gent que, sense aquests principis, aparentment prosperen més”

Els Buddenbrook - Thomas Mann

“A través de la finestra enreixada de la seva individualitat l'home fita sense esperança els murs del món exterior”

Els Buddenbrook - Thomas Mann

“Vós teniu simpatia pels nobles… Voleu que us digui per què? Perquè vós també ho sou! Sí, que potser no ho sabíeu?... El vostre pare és un gran senyor i vós sou una princesa. Un abisme us separa de nosaltres, que no pertanyem al vostre cercle de famílies dominants. Potser sí que alguna vegada, per distreure-us, podeu passejar amb un de nosaltres per la platja, però quan torneu al vostre cercle de privilegiats i escollits, un ja se'n pot anar a seure a les roques”

Els Buddenbrook - Thomas Mann

“Filla meva, nosaltres no hem nascut per a allò que amb els nostres ulls miops tenim per petita felicitat personal, car no som éssers deslligats, independents i absoluts, ans baules d'una cadena i no seríem el que som sense tots aquells qui ens han precedit i ens han mostrat el camí, seguint amb constància, sense mirar a dreta ni a esquerra, una tradició sòlida i venerable”

Els Buddenbrook - Thomas Mann

El silencio de los libros - George Steiner / Ese vicio todavía impune - Michel Crépu

© Bocins Literaris

Títol: El silencio de los libros / Ese vicio todavía impune

Títol original: Le silence des livres / Ce vice encore impuni

Autors: George Steiner / Michel Crépu

Any: 2006

Traducció: María Condor

Ediciones Siruela

“Está allí, no está allí; lo llaman, es la familia, el tío que acaba de llegar, la tía que se va: <<¡Ven a despedirte!>>, <<¡ven a saludar!>>. ¿Ir o no ir? ¿El libro o la familia? ¿Las palabras o la tribu? ¿Elegir el vicio (impune) o la virtud (recompensada)?”

Ese vicio todavía impune - Michel Crépu

“La música, en forma de canto o de ejecución instrumental, parece ser verdaderamente universal. Es el lenguaje fundamental para comunicar sentimientos y significados. La mayor parte de la humanidad no lee libros. Pero canta y danza”

El silencio de los libros - George Steiner

“La educación moderna se asemeja cada vez más a una amnesia institucionalizada. Aligera el espíritu del niño de todo el peso de la referencia vivida. Sustituye el saber de memoria, <<de corazón>>, que es también un saber del corazón, por un caleidoscopio transitorio de saberes siempre efímeros. Limita el tiempo al instante e instila, hasta en los sueños, un magma de homogeneidad y de pereza”

El silencio de los libros - George Steiner

“Los períodos de ocio, de los que depende toda lectura seria, silenciosa y responsable, se han convertido en patrimonio, casi en distintivo, de universitarios e investigadores. Matamos el tiempo en vez de sentirnos a gusto dentro de sus límites”

El silencio de los libros - George Steiner

“los libros, eminentemente vulnerables, pueden ser borrados o destruidos. Tienen su historia, como todas las demás producciones humanas, una historia cuyos comienzos mismos contienen en germen la posibilidad, la eventualidad, de un fin”

El silencio de los libros - George Steiner

Un altre temps - W. H. Auden

© Bocins Literaris

Títol: Un altre temps

Títol original: Anthology

Autor: W. H. Auden

Any: 1927-1973

Traducció: Marcel Riera

Edicions de 1984

“malgrat que no sempre

podem recordar exactament per què hem estat feliços,

no podem oblidar que ho hem estat”

Un altre temps - W. H. Auden

“O life's too short for friends who share”

Un altre temps - W. H. Auden

“We are created from and with the world

to suffer with and from it day by day”

Un altre temps - W. H. Auden

“Crying for the moon is

naughtiness and envy,

we can only love what-

-ever we possess”

Un altre temps - W. H. Auden

“To be free

is often to be lonely”

Un altre temps - W. H. Auden

“Who is passionate enough

when the punishment begins?”

Un altre temps - W. H. Auden

“Allò que atrau

principalment vides singulars perquè s'ajuntin

-soledat, luxúria, ambició

o només conveniència- és obvi; i per quina raó

s'abandonen o es maten l'un a l'altre

és prou clar; en canvi, com creen un món comú

entre ells, com si fossin els nombres

imaginaris però útils de Bombelli, encara no

ens ho ha explicat ningú”

Un altre temps - W. H. Auden

“Dear, though the night is gone,

its dream still haunts today”

Un altre temps - W. H. Auden

“All human hearts have ugly little treasures”

Un altre temps - W. H. Auden

“Buscadors de la felicitat, tots els qui seguiu

els replecs del vostre anhel senzill

és més tard del que us penseu”

Un altre temps - W. H. Auden

La pregària de Txernòbil - Svetlana Aleksiévitx

© Bocins Literaris

Títol: La pregària de Txernòbil

(Crònica del futur)

Títol original: The Chernobyl Prayer

Autora: Svetlana Aleksiévitx

Any: 2013

Traducció: Marta Rebón

Raig Verd Editorial

“La Unió Soviètica es va esfondrar… Però molts van seguir esperant ajuda, durant molt de temps, d'un país gran i poderós que havia deixat d'existir. El meu diagnòstic és… Vol sentir-lo? Una barreja de presó i llar d'infants: això és el socialisme. El socialisme soviètic. L'home lliurava a l'Estat l'ànima, la consciència, el cor i, a canvi, en rebia una ració”

La pregària de Txernòbil - Svetlana Aleksiévitx

“Li porto un gerro d'aigua, i ell es treu de la bossa la seva pròpia agua. Una ampolla d'aigua mineral. Se n'avergonyeix… Mira de justificar-se… La conversa, és clar, se'n va anar en orris, no vaig poder ser sincera amb aquell home. No sóc un robot ni un ordinador. Tampoc un tros de ferro! Beu aigua mineral, té por de tocar el gerro que li he portat, i pel que fa a mi, he de parlar-li amb el cor a la mà...? Lliurar-li la meva ànima?”

La pregària de Txernòbil - Svetlana Aleksiévitx

“Jec amb ell a l'hospital i penso: <<Se'm morirà>>. Després vaig entendre que no podia pensar així, perquè la mort ho sentiria. Plorava al lavabo. Cap mare no plorava a les sales, ho feien als lavabos. En tornava tota contenta. <<Tens les galtes rosades, t'estàs curant.>> << Mare, treu-me de l'hospital. Aquí em moriré. Aquí tots moren.>>

On puc anar a plorar? Als lavabos? Però allí hi ha cua... Allí totes estan com jo...”

La pregària de Txernòbil - Svetlana Aleksiévitx

“El mecanisme del mal seguirà funcionant fins i tot quan esclati l'Apocalipsi. Ho vaig entendre. Es continuarà xafardejant, adulant els superiors, posant fora de perill el televisor i l'abric d'astracan. També davant de la fi del món l'home continuarà sent igual. Com ara. Sempre”

La pregària de Txernòbil - Svetlana Aleksiévitx

“No juga a <<anar a comprar>>, ni <<a l'escola>>, sinó que juga amb les nines <<a l'hospital>>: els posa injeccions, els mira la temperatura amb un termòmetre, els col·loca el comptagotes i, quan la nina es mor, la cobreix amb un llençol blanc. És el quart any que vivim amb ella a l'hospital; no l'hi podem deixar tota sola, tampoc no sap que el normal és viure a casa. Quan me l'emporto a casa un o dos mesos, la nena em pregunta: <<Quan tornarem a l'hospital?>>. Allà hi ha els seus amics”

La pregària de Txernòbil - Svetlana Aleksiévitx

“La radiació… espanta tant als homes com els animals… I els ocells… Fins i tot l'arbre li té por, però ell calla. No dirà res. En canvi, els escarabats de la patata continuen caminant, feixucs, per tot arreu, menjant-se les nostres trumfes, devorant-ne fins a l'última fulla; estan acostumats al verí. Com nosaltres”

La pregària de Txernòbil - Svetlana Aleksiévitx