“Per dir la veritat, sabia dur pel bon
camí els actes importants de la seva vida; però no es preocupava pels detalls,
i els seminaristes astuts no es fixaven més que en els detalls. Per això, els
seus camarades ja el consideraven un lliurepensador:
l'havien delatat una infinitat de petites iniciatives.
Als ulls dels companys, era culpable
d'aquest vici enorme: pensava, jutjava
per ell mateix, en lloc de seguir, cegament l'autoritat i l'exemple”
El roig
i el negre – Stendhal
“En el fons del teu caràcter, intueixo, amb pena, una passió obscura que no m'anuncia ni la moderació ni la renúncia absoluta als béns terrenals que requereix el sacerdoci. Espero molt del teu talent; però, permet-me que t'ho digui- va afegir el bon capellà amb llàgrimes als ulls-, si mai arribes a capellà, tremolaré per la teva salvació”
El roig
i el negre – Stendhal
“¿Quan adquiriré el bon costum d'obrir l'ànima a aquesta gent en proporció justa als diners que em donen? Si vull ser apreciat per ells i per mi mateix, els he de demostrar que és la meva pobresa la que fa tractes comercials amb la seva riquesa, però que el meu cor és a mil llegües de la seva insolència, i habita una esfera massa alta perquè hi puguin arribar les seves petites mostres de desdeny o de favor”
El roig
i el negre – Stendhal
“Madame de Rênal era una d'aquestes dones de províncies que es poden prendre fàcilment per idiotes durant els quinze primers dies de tracte. No tenia cap experiència de la vida, i no mostrava cap interès per parlar. Dotada d'una ànima delicada i desdenyosa, l'instint de felicitat que posseeix tot ser humà feia que, en general, no prestés cap atenció als actes dels personatges grollers enmig dels quals l'havia deixat caure l'atzar”
El roig
i el negre – Stendhal
 |
©
Bocins Literaris
|
“El poder judicial s'ha enfrontat amb una lentitud exasperant al problema de la corrupció, però encara resta per veure si algú aconsegueix solucionar el problema endèmic de la incompetència dels polítics”
Un
poble traït – Paul
Preston
“la reacció de les potències estrangeres va marcar el curs de la Guerra Civil. Les polítiques de quatre dels cinc principals actors internacionals- Gran Bretanya, França, Alemanya i Itàlia- es van veure substàncialment influïdes per la seva hostilitat a la cinquena, la Unió Soviètica”
Un
poble traït – Paul
Preston
“El compromís de la República de millorar les condicions de vida dels membres més pobres de la societat exigia una important redistribució de la riquesa. En una època de depressió econòmica mundial, els augments salarials i el cost d'unes millors condicions laborals no podien finançar-se mitjançant una simple retallada dels beneficis. En una economia de contracció, plantejaven un desafiament revolucionari a l'ordre econòmic”
Un
poble traït – Paul
Preston
“Els enormes beneficis obtinguts de la mineria, la siderúrgia i el tèxtil no s'havien invertit, en general, en la introducció de noves tecnologies. De fet, l'àmplia publicitat de la despesa dels nou-rics en articles de luxe en un moment d'escassetat d'aliments havia intensificat el ressentiment de la classe obrera envers el que consideraven una plutocràcia parasitària”
Un
poble traït – Paul
Preston
“La dreta antisemita acostumava a descriure els catalans com els jueus d'Espanya, un qualificatiu que també utilitzava la premsa militar. El diari de l'exèrcit, La Correspondencia Militar, va exigir que s'expulsés d'Espanya els nacionalistes catalans i bascos. <<Que vaguen por el mundo, sin Patria, como la raza maldita de los judíos. Sea ese un castigo eterno>>”
Un
poble traït – Paul
Preston
“Des de mitjan del segle XVIII, l'exèrcit espanyol no coneixia res més que la derrota a mans d'enemics estrangers, i les seves úniques victòries les havia aconseguit a les guerres civils. No és gens estrany que després de la pèrdua de les últimes restes importants de l'imperi, l'exèrcit mostrés una gran determinació de no perdre l'última batalla de la defensa de la integritat nacional. Irònicament, la derrota que va alimentar les flames del nacionalisme espanyol també va donar vida al seu major enemic”
Un
poble traït – Paul
Preston
“Espanya no va experimentar una revolució burgesa clàssica en la qual es trenquessin les estructures de l'Antic Règim. El poder de la monarquia, la noblesa terratinent i l'Església es va mantenir més o menys intacte fins ben entrat al segle XX. A diferència de la Gran Bretanya i França, l'Espanya del segle XIX no va veure l'establiment d'una política incipientment democràtica amb la flexibilitat necessària per absorbir noves forces i adaptar-se als grans canvis socials”
Un
poble traït – Paul
Preston
“els elements de la ideologia anarquista es consideraven portadors d'una doctrina estrangera especialment perniciosa i bàrbara. Els anarquistes eren <<bestias dañinas>>, pitjors que els delinqüents comuns a causa de les seves aspiracions socials utòpiques. Per aquest motiu calia eliminar la influència destructiva de <<los que tienen ideas>>”
Un
poble traït – Paul
Preston
“A començaments del segle XX, els oficials de l'exèrcit estaven ben disposats a escoltar el missatge dels ultraconservadors que tenien el dret i el deure d'interferir en la política per <<salvar Espanya>>. Per desgràcia, aquest objectiu aparentment noble era, en realitat, un sinònim de la defensa dels interessos i privilegis de sectors relativament reduïts de la societat. Per tant, les forces armades no eren servidors de la nació que defensaven d'enemics externs, sinó els defensors d'interessos socials molt concrets en contra dels seus enemics interns: la classe obrera i els nacionalistes regionals”
Un
poble traït – Paul
Preston
 |
©
Bocins Literaris
|
“Ja està cansat, l'home, de no poder recordar els seus somnis”
L’arbre
de foc – Agustí
Bartra
 |
©
Bocins Literaris
|
“D'alliberar-me'n, me n'haig d'alliberar; d'anar-se'n, se n'ha d'anar. Però com? No deus voler fer-lo fora a empentes, aquest pobre malaurat, pàl·lid i passiu! No deus pas voler foragitar aquesta criatura indefensa! No deus voler pas voler deshonorar-te amb una crueltat així, oi?”
Bartleby,
l’escrivent – Herman
Melville
“De mica em mica em vaig anar persuadint que els maldecaps que em provocava l'escrivent me'ls havien predestinat des de l'eternitat,i que en Bartleby me l'havien encarranquinat per algun misteriós designi de la Providència omniscient, designi que un trist mortal com jo no podia arribar a desentranyar”
Bartleby,
l’escrivent – Herman
Melville