25/3/16

La balada del cafè trist- Carson McCullers


© Bocins Literaris
Títol:      La balada del cafè trist
Autora: Carson McCullers
Títol original: The  Ballad of the Sad Café and Other Stories
Any publicació: 1951
Traducció: Yannick Garcia Porres
L’Altra Editorial


El llibre ens descriu una relació amorosa triangular, on la figura de l’amant i de l’amat no es recíproca en cap dels tres personatges principals: la protagonista, la senyoreta Amelia, una dona forta, barroera i peculiar (fa gràcia que l’anomenin senyoreta); el cosí Lymon, un nan geperut i un ex presidiari- ex marit. Tot i així aconsegueix un tancament gairebé circular d'aquest triangle curiós i dramàtic.

La descripció dels personatges és magnífica. McCullers ho fa des d’una distància justa que fa que no sentis cap mica de compassió per cap d’ells. És objectiva i, malgrat això, poètica. Amb una ironia molt lleugera, que entra bé, ens descriu la senyoreta Amelia i el cosí Lymon i de seguida aconsegueix, no sé com, que ens siguin vells coneguts. Ens fa formar part del paisatge, com si fóssim també habitants d’aquest poble nord americà perdut i avorrit. Tot i que les qualitats de la senyoreta Amelia són singulars, te les creus, ja que l’autora construeix un personatge del tot insòlit. No aprofita la deformitat del cosí Lymon per fer d'ell un personatge desvalgut i inspirar-nos llàstima. És una realitat crua, despullada, la que acompanya als personatges.
Acompanyant la narració principal, hi ha alguns relats. M’ha agradat especialment:

Wunderkind. Una jove pianista que veu amb neguit però lúcidament les seves mancances com a nena prodigi.

El passavolant. Un home que s’afronta a la frontera dels quaranta mentre enveja la vida familiar de la seva exdona.

I la tristesa que et deixa la lectura d’Un dilema domèstic, sobre el problema de l’alcohol en un matrimoni amb fills.

L’autora ha entrat a formar part del cada cop més gran grup d’autors a seguir. Fa mesos que vaig darrere El cor és un caçador solitari, però ara, sabent que l’Altra Editorial vol rescatar tota l’obra de l’autora, m’esperaré que la publiquin el 2017 segons la seva previsió.

Val la pena llegir una traducció tan rica com la que ha fet en Yannick Garcia. Un goig trobar paraules com escalfeïda, escardalenca, estrafet, ganyol i espúria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada