Camp de Bard- Ponç Pons

© Bocins Literaris

Títol:      Camp de Bard

Autor: Ponç Pons

Any publicació: 2015

Proa

Quan llegeixo en Ponç Pons sempre em transmet una sensació de serenitat, similar a quan contemplo el mar. Em transporta instantàniament a un paisatge rústic, que és també un paisatge estimat per a mi.

Fa un temps que el segueixo i m’agrada la seva poesia gens ostentosa, els seus aforismes i la seva forma de vida. Mestre al matí, poeta a la tarda, envejo la seva cabana menorquina a Sa Figuera on llegeix i escriviu (creador de paraules) mentre se li fa de nit escoltant música clàssica a la ràdio, enmig d’una solitud que l’acompanya.

Camp de Bard és un llibre honest, com ho és la seva poesia. Directa, senzilla, que arriba fàcilment, que la trobes com un refugi càlid, com un amic sempre disposat a escoltar-te. Irradia tranquil·litat.

En aquest poemari descobreixo unes versions bíbliques delicioses i divertides i un homenatge al seu pare que va morir i que Pons enyora. En la resta de poemes té nombroses referències a obres artístiques i dedicatòries als seus poetes o escriptors preferits. S’atreveix a escriure poemes en francès, italià i  gallec; de moment en anglès encara no (i dic de moment, perquè com a fervent admirador d’Emily Dickinson segur que  ha estat temptat a provar-ho). El poema que en Pons escull per parlar de d’Emily i de la seva vida, m’ha fet buscar l’origen en l’extensa obra de la poeta americana. Versos que tenen la força que neix de la simplicitat:

I’m nobody! Who are you?

Are you- Nobody- too?

Then there’s a pair of us!

Don’t tell! They’d advertise- you know!

                                     

Al final del llibre el mateix Pons afegeix unes notes al marge on explica molts dels seus poemes (que no li caldria, però ho fa). Cada nota amplia el poema, et situa en ell o bé en l’estat anímic de l’autor quan el va escriure. Es deixa conèixer encara més. I aquest cessió íntima gratuïta s’agraeix.