“Però quan no subsisteix res d'un
passat antic, després de la mort dels éssers, després de la destrucció de les
coses, només l'olor i el gust, més fràgils però més vivaços, més immaterials,
més persistents, més fidels, romanen encara durant molt de temps, com ànimes,
recordant, esperant, expectants, sobre les ruïnes de tota la resta, suportant
sense vinclar-se, sobre la seva goteta quasi impalpable, l'edifici immens del
record”
Combray. Marcel Proust
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada