Combray - Marcel Proust

© Bocins Literaris

Títol: Combray

Títol original: Combray

Autor: Marcel Proust

Traducció: Josep Maria Pinto Gonzàlez

Any: 1913

Viena Edicions

Llegir Combray és l’olor embolcallant del gessamí, és la dolçor dels segons previs a un petó, és l’abraçada espontània d’un fill, és acariciar una òliba o un pètal d’una rosa, és deixar enfonsar els peus en la sorra humida i fina de la platja, és la pluja que et roineja la cara, és l’olor del bosc humit, és trepitjar fulles o pedres o branques seques, és el tacte llis i fred d’un còdol de riu, és atiar un foc a terra que espurneja, és el soroll del blat daurat remogut per la brisa suau d’un migdia de finals de maig, és la mirada llarga i silenciosa d’algú estimat... Són sentiments purs, genuïns.

Introduir-se en Proust fa una mica de por. És inaccessible si vius estressat i meravellós si aconsegueixes entrar al seu univers tan ricament descriptiu. No és un autor que es pugui recomanar de cap de les maneres. Cada un ha de trobar-lo, o no. Per resistir la seva narració, has d’estar en un ritme vital molt lent, exageradament estàtic, perquè sinó l’abandones segur. Si nia en tu la pressa, no el suportaràs. No t’ha d’importar si trigaràs 2 setmanes o 2 anys a acabar-lo. I és que per llegir-lo s’ha de trobar el moment, no es pot llegir en qualsevol estadi de la vida. Però si el trobes i t’arriba, no et deixarà mai més. Perquè es gaudeix tant llegint Proust, que un cop acabat el llibre, el tornes a llegir immediatament una segona vegada. Tot seguit. I aleshores descanses perquè et caldrà descansar. La bellesa sublim també s’ha de dosificar, un excés indigesta. Deixes Proust durant uns mesos, sabent que quan hi tornis, en un moment que ha de ser tranquil o no serà, et rebrà amb els braços oberts i càlidament et tornarà a atrapar la seva prosa, que t’abraça un cop t’hi acostumes. No és gens fàcil, doncs les descripcions són llarguíssimes... però precioses. Juga amb les frases subordinades, te les has de llegir 2, 3, 4 ó 5 vegades per no prendre’t. Espectacular, la traducció del Pinto. És impecable.

Combray és el primer llibre de la gran obra de Proust A la recerca del temps perdut. Són els records de la infantesa- joventut del narrador (que s’intueix que és el mateix Marcel Proust) en el seu poblet de vacances. Records aparentment simples com l’espera del petó de la seva mare abans d’anar a dormir, el gust de la famosa magdalena sucada amb til·la i el despertar dels records amagats i associats, la presentació del senyor Swann protagonista del següent llibre de la sèrie, la descripció del campanar de Combray amb tota mena de detalls, les passejades diàries sense res d’especial per camí de Swann o pel camí de Guermantes. L’acció que es narra a Combray és minsa.

Retorno a Combray quan tinc una enorme necessitat de llegir, però no disposo d’energia suficient per a cap història nova. És un lloc que s’acaba estimant perquè tots tenim un lloc semblant en la nostra infantesa que ens el recorda. El valor del temps es transforma, mentre hi ets, en unes vacances eternes. A Combray ets feliç.

Oscar Wilde en l’assaig La decadència de la mentida (molt recomanable) ens parla de com la natura i la vida copia l’art; sí, sí, i no al revés que seria el més raonable de pensar. Llegint Proust entens el que ens explica Wilde: és com si les nostres emocions i sentiments reals els tinguéssim perquè Proust ens ha educat, ens ha descobert i despertat una sensibilitat que teníem adormida o no prou desenvolupada.

Viena Edicions està fent una feina excel·lent editant en català A la recerca del temps perdut en 12 volums. Proust és un valor arriscat i segur alhora.

Pinto diu molt encertadament que Combray és la més bella de les petites capelles de la gran catedral que és A la recerca del temps perdut.