Poesia completa 1982-2014 - Gerard Vergés

© Bocins Literaris

Títol: Poesia completa 1982-2014

Autor: Gerard Vergés

Any: 2015

Proa

Cerco el llibre que condensa tota l’obra del Gerard Vergés, Poesia completa 1982-2014, perquè llegeixo en algun lloc que el poeta tortosí és un humanista i un savi i això em motiva a comprar-lo. La portada em regalala il·lustració del Jardí de les delícies de Hieronymus Bosch i que va donar nom al seu últim poemari.

Vergés no va publicar res fins passats els 50 anys. Va combinar la poesia amb la farmàcia, professió de tradició familiar. Marcat per la Guerra Civil i la dictadura, coneixedor de la realitat, lluitador i optimista, la seva poesia és variada, diversa, rica en temàtica (natura, guerra, política, amor, llengua, cultura, arts, religió, poder) i forma. Va aconseguir ser premiat tant en poesia com en narrativa i assaig. Vergés era exigent, per això la seva obra deu ser breu.

Es va iniciar amb L’ombra rogenca de la lloba (premi Carles Riba 1981). Un poema decasíl·lab llarg (345 versos) i ambiciós. Ròmul és el narrador del poema i el seu germà Remus ens l’explica. És molt original. Poder explicar el poema des de dins del mateix poema. És complex i difícil. Conté moltes referències literàries. Em pregunto si el poeta era tan erudit o es feia l’erudit.

No m’emociona en excés la primera lectura: massa sonets per al meu gust. Em cansa la rima. Estic més còmode amb el vers lliure que no sacrifica pensaments per domesticar-los a l’estructura. Potser és per la meva incapacitat de crear-ne, de sonets, que no els valoro de forma suficient. Però el deixo a la tauleta de nit i no l’endreço, símptoma inequívoc que li he de donar una altra oportunitat. I sort que ho he fet. La seva poesia es comunica i es complementa bé amb altres arts: arquitectura, pintura, escultura, música. Manté una part clàssica, i sense abandonar la tradició, experimenta. L’estil, en alguns poemes, sobretot al poema que m’agrada molt Fa deu anys, fa deu segles, em recorda a Vicent Andrés Estellés. En la segona lectura, l’erudició de Vergés ja no em molesta, al contrari.