Bruixa de dol - Maria Mercè Marçal

© Bocins Literaris

Títol: Bruixa de dol

Autora: Maria Mercè Marçal

Any: 1979

Llibres del Mall

Bruixa de dol és el segon poemari de la Maria Mercè Marçal. En aquest recull es consolida com la gran poeta que va ser i es compromet amb la seva condició de dona feminista, convertint-se en una important representant d’aquest moviment. De fet, la temàtica dels poemes es mou essencialment per aquest camí.

El poemari s’estructura en 8 seccions, amb dues parts ben diferenciades: la primera comprèn 4 seccions on ens acosta al seu jo íntim i una segona part amb les 4 seccions següents on remarca el seu jo col·lectiu, el jo de dona, el jo femení. Molts dels poemes són sonets i alguns recorden la musicalitat de les cançons populars. A Bruixa de dol Marçal parla de solitud, de buidor, de tristesa, de la seva experiència amorosa (i sexual també), de la desigualtat que té la dona respecte l’home a la societat. Han passat gairebé 40 anys des de que Marçal va escriure el poemari i, tot que estem ben encaminats, no podem baixar la guàrdia: els homes i dones no estem avançant (de moment) ni en fets ni en pensaments a la mateixa velocitat en la igualtat social, professional i familiar.

Amb el títol de Bruixa de dol Marçal vol donar veu a les bruixes, aquelles dones sàvies que havien estat perseguides i negades, castigades per la seva intel·ligència que era molesta en un món masculí. Reclama un tracte igualitari entre home i dona, però al mateix temps percep que és un problema que encara no està resolt. Per a ella, la societat continua sent massa tradicional, a la dona li costa alliberar-se del rol que se li ha donat i que l’ha empresonat durant massa anys (i en el qual la poeta no s’identifica). I això l’entristeix, l’endola.