![]() |
©
Bocins Literaris
|
Títol: El Prometeu encadenat
Títol original: ΠρομηθεύςΔεσμώτης
Autor: Èsquil
Traducció: Ramon Torné
Any: segle IV aC
El Cep i la Nansa Edicions
El
Prometeu encadenat és una de les tragèdies gregues
d’Èsquil que s’ha conservat sencera sobre un mite que més o menys tots
coneixem. Va ser escrita fa uns 2.500 anys. Aquesta edició és breu i bastant
planera de llegir i més, amb la introducció didàctica que en fa Ramon Torné.
Esborrona una mica llegir-se coses tan antigues que hagin resistit tan bé el
pas del temps. La força involuntària que es desprèn de textos així és potent.
Prometeu, un tità que va
ajudar al déu Zeus a destronar Cronos (el pare d’aquest), és castigat pel propi
Zeus perquè s’ha atrevit a donar el foc, que simbolitza el progrés, als homes. Clavat
amb argolles d’acer dalt d’una muntanya inexpugnable del Caucas, cada dia haurà
de patir l’àtac d’una àguila que li devorarà el fetge i el qual li serà
regenerat, al ser com és, un ésser immortal.
Mentre Prometeu, el primer
humanista, pateix el seu turment perquè ha desafiat al poder suprem i
absolutista de Zeus, rep les visites de les lleials Oceànides que venen a
fer-li companyia, d’Ocèan que intenta aconsellar-lo sense implicar-s’hi massa i
d’Io una noia que ha estat convertida en vaca per la gelosa Hera (dona i
germana de Zeus) per haver tingut la dissort que Zeus se n’enamorés. El càstig
d’Io condemnada a errar amunt i avall en forma de vaca, contrasta amb la
condemna estàtica del tità. Els dos són víctimes del mateix poder tirànic i
això els uneix. La desgràcia de la noia reforça la injustícia i l’arbitrarietat
del suplici de Prometeu.
Prometeu que és fill de
Temis, coneixedora del futur, sap el seu avenir, el d’Io i el del propi Zeus,
que serà també destronat. Malgrat les amenaces del missatger dels déus Hermes,
Prometeu espera que Zeus recapituli i l’alliberi i es negarà a donar-li una
informació que pel déu és primordial i aquest per la seva banda, no satisfet
amb el sotmetiment de Prometeu, pretendrà que li entregui dòcilment.
Prometeu representa la
rebel·lió contra el poder. Ell és conscient del que ha fet i tot i el patiment
posterior, no sembla que se’n penedeixi, rebel·lant-se primer contra el poder dels
déus i després contra la pena que se li ha imposat. El mite de Prometeu ha
estat utilitzat en la nostra cultura en multituds d’obres que el prenen com a
referència amb visions diverses (romàntiques, científiques, artístiques,
psicològiques, polítiques) i continuarà vivint ja que sempre hi haurà tirans
per desafiar i rebels màrtirs que faran possible un pas més cap a la llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada