El Prometeu encadenat- Èsquil

© Bocins Literaris

Títol: El Prometeu encadenat

Títol original: ΠρομηθεύςΔεσμώτης

Autor: Èsquil

Traducció: Ramon Torné

Any: segle IV aC

El Cep i la Nansa Edicions

El Prometeu encadenat és una de les tragèdies gregues d’Èsquil que s’ha conservat sencera sobre un mite que més o menys tots coneixem. Va ser escrita fa uns 2.500 anys. Aquesta edició és breu i bastant planera de llegir i més, amb la introducció didàctica que en fa Ramon Torné. Esborrona una mica llegir-se coses tan antigues que hagin resistit tan bé el pas del temps. La força involuntària que es desprèn de textos així és potent.

Prometeu, un tità que va ajudar al déu Zeus a destronar Cronos (el pare d’aquest), és castigat pel propi Zeus perquè s’ha atrevit a donar el foc, que simbolitza el progrés, als homes. Clavat amb argolles d’acer dalt d’una muntanya inexpugnable del Caucas, cada dia haurà de patir l’àtac d’una àguila que li devorarà el fetge i el qual li serà regenerat, al ser com és, un ésser immortal.

Mentre Prometeu, el primer humanista, pateix el seu turment perquè ha desafiat al poder suprem i absolutista de Zeus, rep les visites de les lleials Oceànides que venen a fer-li companyia, d’Ocèan que intenta aconsellar-lo sense implicar-s’hi massa i d’Io una noia que ha estat convertida en vaca per la gelosa Hera (dona i germana de Zeus) per haver tingut la dissort que Zeus se n’enamorés. El càstig d’Io condemnada a errar amunt i avall en forma de vaca, contrasta amb la condemna estàtica del tità. Els dos són víctimes del mateix poder tirànic i això els uneix. La desgràcia de la noia reforça la injustícia i l’arbitrarietat del suplici de Prometeu.

Prometeu que és fill de Temis, coneixedora del futur, sap el seu avenir, el d’Io i el del propi Zeus, que serà també destronat. Malgrat les amenaces del missatger dels déus Hermes, Prometeu espera que Zeus recapituli i l’alliberi i es negarà a donar-li una informació que pel déu és primordial i aquest per la seva banda, no satisfet amb el sotmetiment de Prometeu, pretendrà que li entregui dòcilment.

Prometeu representa la rebel·lió contra el poder. Ell és conscient del que ha fet i tot i el patiment posterior, no sembla que se’n penedeixi, rebel·lant-se primer contra el poder dels déus i després contra la pena que se li ha imposat. El mite de Prometeu ha estat utilitzat en la nostra cultura en multituds d’obres que el prenen com a referència amb visions diverses (romàntiques, científiques, artístiques, psicològiques, polítiques) i continuarà vivint ja que sempre hi haurà tirans per desafiar i rebels màrtirs que faran possible un pas més cap a la llibertat.