Sí - Thomas Bernhard

© Bocins Literaris

Títol: Sí

Títol original: Ja

Autor: Thomas Bernhard

Traducció: Clara Formosa Plans

Any: 1978

El Gall Editor

M’arriba la recomanació de Sí de Thomas Bernhard probablement per alguna crítica al diari, i l’adquisició del llibre se’m fa pregar ja que no és fàcil de trobar aquest llibre de Gall Editor, una editorial mallorquina que no coneixia. Per sort, una paradeta de la setmana del llibre en català a la catedral dispensa tots els llibre de Bernhard editats a ses Illes.

Narrat en primera persona, el protagonista de Sí, del qual no sabrem ni el nom ni l’edat, arrossega un tedi vital de fa anys que s’ha transformat en una malaltia anímica, que podria ser una depressió, sense especificar-ho. És obsessiu, no troba sentit a la seva existència i la idea del suïcidi se li presenta de forma periòdica quan pateix alguna de les seves crisis nervioses que cada cop intueix que seran més fortes. Aïllat pels seus estudis en ciències naturals que ara troba absurds i inútils després d’anys i anys fent una feina que no avança, s’ha anat apartant del món que l’envolta. No té ningú amb qui compartir les seves inquietuds intel·lectuals, es troba sol. Només té en Moritz, el venedor del terreny on ell va comprar la seva casa de camp (i que ara voldria no tenir) i que ara s’ha convertit en amic seu, un amic on ell es dirigeix quan necessita la quota indispensable de companyia humana. En Moritz sempre hi és per escoltar-lo.

La narració es concentra en un període de temps molt curt, quan el protagonista, en el punt àlgid de la crisi més profunda que ha tingut mai, visita en Moritz i li exposa sense contemplacions ni filtres tot allò que té dins el pap: autodestrucció en estat pur, sense que l’altre pugui defensar-se d’escoltar-lo. Allí, casualment coneix els suïssos, uns clients del Moritz que li donaran una pausa en la seva obsessió. El protagonista identifica en la persa, la dona del suís de gairebé 60 anys, una ànima bessona amb la qual compartir la seva desesperança, perquè ell percep que ella està tan abandonada com ell. Té el mateix desig de deixar d’existir. Momentàniament se salven perquè es troben. El protagonista, amb l’escriptura de la seva experiència i sabent que en un futur tornarà la seva malaltia esgotadora, vol deixar constància que durant una breu estona fou possible tornar a sentir-se acompanyat, seguir treballant, voler tornar a tenir projectes, compartir pensaments amb algú. Però serà massa tard per a ell i per a la persa? És possible recuperar-se quan s’ha perdut el fil amb la vida? L’ajudarà o el perjudicarà aquesta coneixença? És possible la salvació? El sí del títol que se’ns descobreix al final és un sí rotund, potent, determinant.

Bernhard, poeta, novel·lista i dramaturg holandès que va viure molt temps a Àustria va patir una malaltia pulmonar durant tota la seva vida que va condicionar el seu lligam amb el món. Les seves obres exploren els abismes de l’ésser humà. A Sí ens parla sobre la desconnexió amb el món, de la solitud, de l’aïllament, del suïcidi i de la mort, però no des d’un punt de vista angoixant, sinó de forma conscient, resignat sense desesperació, des de l’acceptació del seu futur. L’estil està molt ben assolit. Sense gairebé cap punt i a part en poc més d’un centenar de pàgines, Bernhard usa frases molt llargues, on va repetint la mateixa idea una vegada i una altra. Ens mostra perfectament el pensament circular d’una persona obcecada. Bon llibre curt que s’ha de llegir d’una tirada si es vol aconseguir l’efecte que devia pretendre l’autor.