12/3/18

Un café con Voltaire - Louis Bériot (BL-74)


Títol: Un café con Voltaire
Títol original: Un café avec Voltaire
Autor: Louis Bériot
Traducció: Mar Vidal
Any: 2016
Arpa Editores
























Un café con Voltaire de Louis Bériot recrea les converses, mig fictícies mig reals, entre els grans pensadors de la Il·lustració tenint com a centre la figura del polèmic filòsof francès, Voltaire. Bériot l’admira i amb aquest llibre aconsegueix apropar-nos, sense aprofundir en excés, als seus pensaments i a entretenir-nos amb fragments de la seva vida.

El llibre s’inicia amb l’exili de Voltaire a Anglaterra, fruit de la publicació dels escrits contra el duc d’Orleans. Allí coneix l’eminent Newton i aprofita per discutir amb  ell sobre Déu. Més endavant gràcies a la coneixença i amistat amb les amants del rei (entre elles, Madame de Pompadour) pot tornar a França, però els seus escrits contra la religió i la burla contra el poder monàrquic fan que hagi de publicar les seves obres, que triomfen a Europa, a la clandestinitat. Voltaire és un personatge espavilat i hiperactiu que s’assegura la part econòmica invertint, especulant, fent de prestamista i mil i un negocis més, per poder dedicar-se a la poesia, al teatre i a la filosofia. Voltaire obté l’adulació del públic, però no de la cort, que és el que desitjaria. La seva llengua viperina critica sense aturador des de l’anonimat. Voltaire, covard (o potser llest) amaga la identitat en els seus escrits quan endevina que li poden dur problemes. És un militant contra la injustícia i la intolerància, un ésser del tot irreverent. Interessat i servil, quan li convé.

S’enfronta amb Montesquieu, el pare de la separació de poders, al parlar dels drets de l’home. Debaten també sobre la monarquia, la justícia, Déu, la mort i el suïcidi. Tot i la seva enemistat manifesta, intel·lectualment es troben a la mateixa alçada i gaudeixen de la discrepància de les seves opinions. Es fa amant de Madame de Châtelet amb qui manté una relació tumultuosa i enriquidora que durarà disset anys fins la mort d’ella. Voltaire, arran de la pèrdua de la seva millor amiga i ànima intel·lectual i després de fer-se pregar durant anys, es refugia a la cort de Frederic, el rei de Prússia, on hi restarà una temporada. Frederic és ateu i té una confiança nul·la en el gènere humà, Voltaire creu en Déu, però això no li impedeix criticar la religió (la Infame segons l’anomena el rei germànic), inclosa la seva. La impetuositat de Voltaire i els seus negocis d’especulació propicien el trencament d’aquesta amistat fent que el Voltaire s’instal·li a Ginebra perquè a França no es ben rebut.

A les portes de la vellesa, l’escriptor converteix la seva propietat de Ferney en un model econòmic, social i cultural. En aquest punt, Bériot el fa coincidir amb l’orgullós i superb Rousseau que li demana asil. Voltaire, amb un ironia filant i gens compassiu, el deixa en evidència sabent que l’altre no pot escometre’l i que està atrapat perquè el necessita. Discuteixen sobre la propietat, l’educació, la condició de la dona, sobre les arts i les lletres, la virtut i l’església entre altres temes. Un duel dialèctic entre filòsofs d’alt nivell que busquen les incoherències en els escrits de l’altre i qüestionen El contracte social i Càndid respectivament.  També conversa apassionadament amb el naturalista comte Buffon, de qui s’havia distanciat (però a ell, a diferència de Rousseau, li té un respecte que li impedeix acarnissar-s’hi) sobre les races, sobre l’amor físic, la superioritat de l’home i l’existència d’una ànima animal.

Després d’una absència de 28 anys, torna a París, malalt i vell. Bériot aprofita per fer-lo dialogar amb Diderot. Voltaire, que està físicament molt degradat, manté l’agilitat mental de sempre i es defensa de l’ateisme de Diderot contra el seu deisme, i fa escarni de la mort que veu propera i que finalment apagarà una de les llums del segle. Voltaire, que va escriure més de 80.000 cartes i un munt d’obres teatrals, serà conegut pels seus escrits de caire filosòfic; i la glòria, que li fou negada pels reis i per la cort, li oferirà el poble.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada