“Perquè la pena, com el desig, no mira
d'analitzar-se, sinó de satisfer-se; quan comencem a estimar, passem el temps
no pas mirant de saber què és el nostre amor, sinó preparant les possibilitats
de les cites de l'endemà. Quan hi renunciem, mirem no pas de conèixer la nostra
pena, sinó d'oferir-ne a aquella que la causa l'expressió que ens sembla més
tendra. Diem les coses que sentim la necessitar de dir i que l'altre no
entendrà, no parlem sinó per a nosaltres”
A l'ombra de les noies en flor I - Marcel Proust
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada