“quan el meu pare trobava que una persona, per exemple un dels meus companys, anava per mal camí- com ara jo en aquell moment-, si aquest obtenia aleshores l'aprovació d'algú a qui el meu pare no apreciava, veia en aquest veredicte la confirmació del seu infaust diagnòstic. Aleshores el mal encara li semblava més gran. Ja el sentia com anava a exclamar: <<No falla, tot va junt!>>”

A l'ombra de les noies en flor I - Marcel Proust