“El somriure de donya Clara era tot un
poema triomfal. Però va contenir el seu goig, perquè la moral judeocristiana
prohibeix recrear-se, almenys explícitament, amb les desgràcies alienes; el que
puga córrer per dins d'un és tota una altra cosa i cadascú que se les apanye
amb la seua consciència”
L'assassí que estimava els llibres - Martí Domínguez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada