Fulles d'herba - Walt Whitman

© Bocins Literaris

Títol: Fulles d’herba

Títol original: Leaves of Grass

Autor: Walt Whitman

Traducció: Jaume C. Pons Alorda

Any: 1892

Edicions 1984

He trigat tant temps a llegir-me Fulles d’herba del Walt Whitman que se’m farà estrany no veure’l a la tauleta de nit. Aquest extens poemari reuneix tota l’obra poètica de l’autor nord-americà, traduïda (i quina feinada!) per primer cop al català pel mallorquí Jaume C. Pons Alorda. Whitman està considerat el pare de la poesia nord-americana i se’l relaciona amb el transcendentalisme. El llibre va veure la llum el 1855 finançat pel propi autor, que el va anar revisant fins a la seva mort, el 1892. El reconeixement no li va arribar de forma ràpida i va haver d’alternar l’ampliació de la seva obra magna amb treballs de tipografia, periodisme i docència.

Whitman es dirigeix al lector a través dels seus cants, poemes llargs (alguns molt llargs) amb versos d’estil lliure que s’acosten a la prosa. Innovadora i ambiciosa, la seva és una poesia que enumera, que inclou, que acapara i que no deixa res fora del seu univers particular. Whitman ho accepta tot, ho comprèn tot, ho estima tot. Els cants, plens de vida, estan impregnats de valors democràtics, de llibertat i d’igualtat. En dedica molts a la guerra civil americana, a la política i a la filosofia. És el poeta del jo i del nosaltres, un patriota que admira la seva terra, que ens parla amb entusiasme i passió, que lliga bé la part terrenal i l’espiritual de l’ésser humà (s’autoanomena el poeta del cos i de l’ànima), que dispensa un tracte fraternal, amorós i sexual a dones, homes, joves i vells, motiu pel qual el llibre va ser titllat d’obscè. Amèrica va ser molt crítica quan es va publicar el llibre; en canvi,  a la resta del món va tenir millor acollida i va ser valorat pel seu caràcter humanista. El llibre també va ser un reclam per a joves escriptors d’arreu que volien conèixer aquest original i revolucionari poeta.