9/8/18

Assaigs Llibre Primer - Michel de Montaigne


© Bocins Literaris
Títol: Assaigs- Llibre Primer
Títol original: Essais
Autor: Michel de Montaigne
Traducció: Vicent Alonso
Any: 1572
Proa


Michel de Montaigne es va tancar al seu castell a escriure els Assaigs quan tenia 39 anys, la mateixa edat que tenia jo quan vaig gosar llegir-lo, casualitat que em va fer gràcia i que em va fer apreciar la lucidesa del pensador francès. Uns anys després, en una relectura que espero més profitosa, constato que soc més vella però no més sàvia. Els Assaigs de Montaigne editats per Proa consten de tres volums de gairebé 2.000 pàgines i engloben els 107 assaigs que l’autor va escriure en els darrers vint anys de la seva vida. Amb la seva obra, Montaigne va inaugurar el gènere de l’assaig. Aquest humanista per estudiar a l’home, i prenent com a condició que no som tan diferents els uns dels altres, es va analitzar a ell mateix i d’aquest escorcoll minuciós van sorgir els assaigs.

En aquest primer volum, que consta de 57 assaigs, he trobat especialment interessant el que parla sobre com arribar al mateix fi a partir de mitjans diferents, el que recomana la filosofia com a instrument per aprendre a morir, el de jutjar les accions en funció de les intencions, el que ens fa veure que apreciem el bé i el mal segons l’opinió que tenim de les coses i no de les coses per a elles mateixes, com l’anima descarrega les seves passions sobre objectes falsos, com els nostres sentiments van més enllà de nosaltres, l’educació dels infants, l’amistat, l’oci, la soledat, el costum respecte les lleis i el capítol sobre els caníbals. Els temes que tracta són molts variats, des d’assumptes més filosòfics i profunds a d’altres de domèstics i banals.

El Assaigs estan estructurats en capítols de diferent llargada i que es poden llegir d’una tirada. Dins d’un mateix capítol Montaigne exposa el tema de forma un pèl desordenada tal i com ho faria el pensament, però intenta no desviar-se i es recolza en múltiples cites de pensadors clàssics, sobretot del seu admirat Plutarc. Els Assaigs estan plens d’anècdotes i vivències que comparteix amb nosaltres. Va escollir escriure’ls en francès i no en llatí, la llengua culta, per poder arribar a més públic. L’estil és proper i malgrat que la seva veu tingui una antiguitat de gairebé cinc segles, no sona gens arcaica ni embrollada, segurament la traducció de Vicent Alonso també hi contribueix.

Montaigne no pretén donar consells ni convèncer a ningú, no es fa propietari de la veritat absoluta per defensar allò que creu. No exclou, està obert a totes les opinions sempre sota una mirada crítica i escèptica, també (i això acredita la seva gran intel·ligència) la seva. Es vol mostrar tal i com és i no té vergonya de fer-ho encara que li vagi a la contra. És sincer, no enganya, no en té cap necessitat. La seva lectura tranquil·litza perquè qualsevol parer, favorable o advers al seu pensament, serà escoltat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada