Bodas de sangre - Federico García Lorca

© Bocins Literaris

Títol: Bodas de sangre

Autor: Federico García Lorca

Any: 1933

Editorial Espasa-Calpe

Potser mai m’hagués llegit Bodas de sangre de Federico García Lorca, una tragèdia amorosa de tres actes en prosa i vers, si no fos perquè tenia les entrades comprades per anar a veure la recomanada obra de teatre i perquè em va sorprendre trobar-la a la llista de lectures obligatòries dels alumnes de 4rt d’ESO (i m’imagino el col·loqui que se’n pot fer amb un fill adolescent).

La trama gira entorn el casament del Novio i la Novia en un lloc indeterminat d’Andalusia ambientada a l’època en què fou escrita. El Novio és un bon noi, únic fill viu de Madre, una dona forta que considera com a pilars bàsics, la nissaga i la propietat. Madre, que conserva i alimenta l’odi per la família que va matar el seu marit i a un fill, es bolca en voler el millor pel Novio. La Novia és una noia solitària, òrfena de mare, que viu amb Padre, un vell tranquil que veu en el casament de la filla l’oportunitat d’engrandir les seves terres. Leonardo, antic amor de la Novia i únic personatge al qual Lorca li posa nom de pila, és un home apassionat, inquiet i infeliç. Casat amb la cosina de la Novia i pare d’un fill i un altre en camí, no ha pogut oblidar la noia i, boig de gelosia, no suporta la idea que ella pugui casar-se amb un altre home. En el text apareixen també personatges no humans, com ara la Mendiga, que representa la mort, i la Luna, que l’ajuda, que aniran contra l’amor febril que arrossega a Leonardo i a la Novia precipitant un desenllaç funest.

Un cop llegit el text i vista l’obra, se’m confirma la impressió que la sola lectura dels textos teatrals és insuficient i que tota la potència d’aquests es concentra en la representació. És contemplant l’actuació dels actors que vivim la il·lusió del Novio, l’amor arremolinat i la gelosia de Leonardo, la conformitat al casament amb la posterior cessió al desig irreprimible de la Novia, i la ràbia i el ressentiment venjatiu de Madre. Lorca, inspirat en uns fets ocorreguts en un cortijo d’Almeria uns anys abans, aconsegueix una obra d’alta intensitat amarada de simbolisme.