Nura - Ponç Pons

© Bocins Literaris

Títol: Nura

Autor: Ponç Pons

Any: 2001

Quaderns Crema

Nura de Ponç Pons és un llarg poema dodecasíl·lab que el poeta dedica a la seva illa, Menorca. Nura és el nom que van donar els fenicis a Menorca quan, des del mar, veien el foc (en fenici nur) dalt dels talaiots illencs. És el poema de l’enyor, un indret que ja no existeix tal i com Pons l’enyora, ni tornarà a existir. El poemari va guanyar el Premi Nacional de la Crítica de Poesia el 2006 i el Premi de la Crítica Serra d’Or de Poesia el 2007. Pons estructura Nura en 7 parts. Els seus versos de dotze síl·labes, que no tenen punts ni comes, són rítmics i permeten ser cantats. El compositor i músic menorquí Guiem Soldevila va musicar el poema el 2011.

Pons escriu el poema lament des de Sa Figuera Verda que, com diu el poeta, és el seu Walden menorquí, una cabaneta per aïllar-se i escriviure. L’autor comença qüestionant-se què vol dir ser poeta, per a què serveix i sobretot preguntant-se si ell ho és, perquè no vol ser un simple versificador. El poema està ple de referències literàries i artístiques, algunes les atrapo i altres em són balderes i les perdo. Esmenta autors, pintors i directors que admira, segurament són les fonts on ell ha begut.

Mostra la seva dificultat per escriure perquè li estan trencant el paisatge estimat. Una illa que no ha sabut protegir-se del turisme i de l’especulació urbanística. Pons és dur amb els menorquins que no han valorat la seva terra ni la seva llengua, i l’han malvenuda. Rememora la seva infància i joventut mentre veiem la gestació del poeta. Diu que  voldria tornar al Son Bou d’infantesa i això que el va viure sota l’opressió del franquisme. Vol salvar la seva Menorca amb els seus mots. Vol preservar-la en el temps i ho fa escrivint, no sap cap altra manera.