Al mateix riu d'Heràclit - Pep Coll

© Bocins Literaris

Títol: Al mateix riu d’Heràclit

Autor: Pep Coll

Any: 2018

Proa

Al mateix riu d’Heràclit de Pep Coll és una biografia novel·lada sobre la vida del filòsof presocràtic conegut també com l’Obscur per les seves frases enigmàtiques i impenetrables. L’autor juga amb el títol del seu llibre ja que Heràclit defensava justament que tot es troba en estat de canvi continu i té una famosa cita en la qual expressa que un home no es pot banyar dos cops al mateix riu, doncs ni l’home ni el riu seran els mateixos pel canvi que han patit.

El llibre comença amb la introducció d’un estudiant de filosofia dels anys setenta, que resulta ser en Coll (part real) quan troba el somiat i esperat manuscrit que parla d’Heràclit, escrit pel seu esclau Eleudos (part fictícia). L’autor divideix la novel·la en tres parts diferenciades que es poden identificar amb les tres parts del llibre del filòsof joni Sobre la natura del qual no se’n conserven més d’un centenar de frases; una primera part dedicada al cosmos i a la natura, la segona a la política i la tercera a l’ànima.

A través del manuscrit de l’esclau, Coll vol aproximar-nos a la vida i pensament d’Heràclit. Començant per la seva mort indigna als 60 anys quan és trobat colgat de fems, retrocedeix fins als orígens de la saga reial dels Basílides, quan els  avantpassats d’un rei atenès es van establir a Efes, una terra àrida però igualment disputada. Al néixer Heràclit, primogènit del governant d’Efes, les ciutats jònies estan sota el control persa des de fa 17 anys. Nen i jove callat, maldestre i inadaptat per a l’entrenament militar, s’embarca acompanyat de l’esclau a viatjar per Egipte, Grècia, Milet, Sicília i Babilònia. El jove no opta al poder, cedint-li al seu germà després de la mort del seu pare, sinó a la saviesa. L’objectiu dels viatges és conèixer altres savis amb qui discutir sobre el cosmos i la natura. Entre ells, es fa esment a Hecateu de Milet, Xenòfanes, Pitàgores, Anaxàgores i Parmènides, que resultarà el seu antagònic a la posteritat.

Coll també aprofita la vida d’Heràclit per explicar-nos la revolta dels jonis contra el domini persa, l’intent d’establir una democràcia, l’ajuda interessada d’Atenes, les batalles de Marató, Salamina, Platea i Micale, i la proesa de Termòpiles, així com l’alliberament de les ciutats jònies. Heràclit acaba interessant-se pel govern de la ciutat i com a legislador, s’enemista amb els estaments poderosos perquè promou la igualtat en la societat. A les portes de l’Hades, Heràclit viatja cap al seu interior, abandona la saviesa oracular del déu Apol·lo i s’acosta al déu Dionís que resguarda el destí immortal de l’ànima.

Barrejat amb la vida d’Heràclit i la informació històrica veraç, Coll infiltra la narració inventada de l’esclau sobre les seves vivències, les del savi i de personatges secundaris amb el propòsit d’entretenir-nos mentre ens instrueix. El llibre situa bé el moment i lloc on van esdevenir-se els episodis que relata, en detriment de desenvolupar més el pensament filosòfic d’Heràclit, cosa d’altra banda complicada atesa la poca informació disponible d’aquest hermètic pensador.