“Deliciós!
De sobte, sento dins meu una onada d'esperança, però, com de costum, no va
gaire més enllà. En comptes de pujar recta, clara, l'onada es torça, es replega
cap endins i al cap de no res mor ofegada; un cicle que, tristament, conec molt
bé. Miro la mare de reüll. Potser ho imagino, però em fa la sensació que veig
reflectit en la seva cara el mateix recorregut absurd d'una emoció que s'ha
extraviat. Hi ha color a les seves galtes, però té una expressió de sobresalt
als ulls i un rictus a la boca. ¿Què veu, em pregunto, quan em mira?”
Vincles ferotges - Vivian Gornick
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada