“<<no ho sé, deuen ser
parents>>
<<el mossèn és clavat a
Belmondo>>
<<no havia estat mai en aquest
tros de cementiri>>
<<el vaig somiar deu fer una
setmana: vaig tenir com un ensurt>>
<<fa goig aquella mossa>>
<<a tothom ens ha
d'arribar>>
<<doneu el condol a la viuda,
ara faig tard>>
<<malgrat tot, en llatí sonava
més solemne>>
<<qui dia passa, any
empeny>>”
Vista amb un gra de sorra - Wislawa Szymborska
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada