“tan sols voler que Castella, l'ànima
més dogmàtica i exclusivista d'Europa, reconegui de bon grat de la diversitat
hispànica i accepti el dret de Catalunya a conrear lliurement la seva llengua i
administrar-se ella mateixa a dins de casa seva- són les coses més difícils i
trasbalsadores que es puguin somiar entre els Pirineus i Gibraltar. Pensar que
una empresa semblant fos factible ja era pensar valent; però l'extraordinari
era creure, com ho creia aquella burgesia inexperta en política, que la cosa
podia dur-se a terme sense trencadissa”
Meditacions en el desert - Gaziel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada