20/12/18

“tan sols voler que Castella, l'ànima més dogmàtica i exclusivista d'Europa, reconegui de bon grat de la diversitat hispànica i accepti el dret de Catalunya a conrear lliurement la seva llengua i administrar-se ella mateixa a dins de casa seva- són les coses més difícils i trasbalsadores que es puguin somiar entre els Pirineus i Gibraltar. Pensar que una empresa semblant fos factible ja era pensar valent; però l'extraordinari era creure, com ho creia aquella burgesia inexperta en política, que la cosa podia dur-se a terme sense trencadissa”
Meditacions en el desert - Gaziel

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada