La vida de las mujeres - Alice Munro

© Bocins Literaris

Títol: La vida de las mujeres

Títol original: Lives of girls and women

Autora: Alice Munro

Traducció: Aurora Echevarría Pérez

Any: 1971

Lumen

Em sorprèn gratament descobrir La vida de las mujeres d’Alice Munro, una escriptora que tenia pendent de fa massa temps, a casa de la meva mare. Sense gairebé demanar permís, me l’apropio emparant-me en el rol de filla lectora. Observo que la novel·la  de Munro està estructurada en set capítols i un epíleg. Els capítols narren, amb un cert decalatge entre ells (doncs no ho fan de forma contínua), la vida de la Del, una  noieta que viu als afores d’un poble canadenc aproximadament als anys cinquanta del segle passat. Els capítols podrien semblar contes independents, però formen part de la història de la protagonista explicada per ella en diferents moments de la seva vida, que van des de l’inici de la pubertat fins a l’entrada a l’edat adulta.

La Del, filla d’un senzill criador de guineus platejades i una inconformista mestressa de casa plena d’inquietuds intel·lectuals, creix a la granja familiar fins que la mare, amb l’excusa dels estudis de la noia, aprofita per marxar al poble amb els fills, deixant el marit a la granja, per poder gaudir de la independència que el matrimoni i les tietes polítiques li restaven. Des de ben aviat, la Del observa amb enveja que la feina dels homes, fins i tot la generada pels seus hobbies, és respectada per tothom, mentre que la feina de les dones sembla que hagi d’anar lligada sempre a un sentit més pràctic, com si les dones no tinguessin dret (o no estigués ben vist) a utilitzar el temps per al seu propi oci. La protagonista busca el seu lloc al món. No té clar el model a seguir, és una noia molt racional, però no vol renunciar a les experiències que li anirà aportant la vida. Per un costat, es veu lluny del camí que seguiran la majoria de companyes de l’escola, encaminades a ser esposes i mares de família amb feines que deixen poc espai per a la realització personal; però tampoc es reconeix en les dones que prioritzen una carrera professional a la possibilitat de la maternitat, per molt que la seva mare intenti dirigir-la cap aquí.

Munro ens guia en el recorregut que fa la Del cap a l’adultesa, des de l’avidesa per recopilar i escoltar històries de familiars i coneguts, l’afrontament de la mort del seu tiet amb la por que li produeix, la vergonya de tenir una mare massa culta, l’amistat que acaba per viaranys divergents o a aquella que es pot confondre amb l’amor, la necessitat de creure en un déu qualsevol sense tenir la fe suficient, el descobriment del desig i la curiositat pel sexe, l’enamorament físic i la inconsistència dolorosa de l’amor romàntic. Situacions que desorientaran a la noia, però que també li permetran que trobi  en l’escriptura una solució compatible amb el tipus de vida que vol viure i en el qual es pugui sentir còmoda. Com a lectors serem testimonis del naixement d’una escriptora.