Dillatari - Ponç Pons

© Bocins Literaris

Títol: Dillatari

Autor: Ponç Pons

Any: 2005

Quaderns Crema

Més o menys quan vaig tenir la sort de descobrir en Ponç Pons, devien obrir la Nollegiu, una llibreria apartada del meu dia a dia on feia temps que volia  perdre-m’hi una estona. Així que quan m’assabento que en Pons hi serà per fer un recital, em regalo un parell d’hores. Una oportunitat casual com aquesta no es pot deixar escapar. Just abans d’entrar compro el seu Dillatari, que em mancava.

Llegir i escoltar Pons és gairebé el mateix. Amb pocs minuts, constato el que ja sospitava: Pons, abans que res, és i vol ser una bona persona; després, és un lector passional i apassionat que de tant en tant escriu poemes. Esmentant els mestres Thoreau i Montaigne, ens aconsella simplificar-nos, fer les coses amb alegria i conservar sempre les ganes d’aprendre i estudiar.

Dillatari és un dietari experimental, on Pons testimonieja unes vacances seves centrant tot l’interès en la creació poètica. Dividit en 48 capítols curts que podrien coincidir amb dies sencers de la vida del poeta (o no). Cada capítol conté vivències de l’autor relacionades amb la seva família o amb la seva estimada Menorca, on viu i estiueja, i sobretot notes o reflexions sobre la seva gran obsessió, la literatura. Dispersos a dojo, trobem haikus i estrofes petites que va generant espontàniament (o ho sembla) i un que poema que clou la majoria de capítols i que sol dedicar a escriptors que admira o que està llegint.

Senzillesa i erudició a parts iguals.