“A Barcelona la situació era molt més
dramàtica. S'intentava organitzar el racionament, però, a la pràctica, l'únic
sistema d'obtenir coses era l'intercambio,
el bescanvi. Gràcies al bescanvi, els que tenien la sort de tenir vals de
racionament podien aconseguir el que volien. Els del govern central parlaven de
les corrupteles de la Generalitat, i la Generalitat acusava el govern central
de robar el menjar dels barcelonins. No sé de qui era la culpa, però en algunes
botigues trobaves fruita caramel·litzada i pastissos de xocolata a uns preus
exorbitants malgrat que, en teoria, no hi havia sucre enlloc”
Un hotel a la costa - Nancy Johnstone
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada