“Al seu pare, quan era petita, li agradava que li anés a donar el bon dia, ben vestida, polida, amb els tirabuixons lluents. Un matí que estava malalta l'anà a veure d'amagat. Ell se l'assegué a la falda i, al cap d'una estona, tot posant-li la galta damunt dels cabells, li digué: 'Filla meva, hi ha gent que amb un record en té per tota la vida.' Ella li preguntà: '¿Què vol dir, un record?' ' Prou que ho sabràs; potser això d'ara en serà un per a tu, d'aquí a molts anys.' A l'església, el dia dels funerals, la Sofia sentí com si alguna cosa se li enfonsés per dintre i es veié, petita, asseguda a la falda del seu pare, aquell matí. '¿Què vol dir, un record?'”

Mirall trencat - Mercè Rodoreda