Escriure - Stephen King

© Bocins Literaris

Títol: Escriure. Memòries d’un ofici

Títol original: On writing. A memoir of the craft

Autor: Stephen King

Traducció: Martí Sales

Any: 2000

L’Altra Editorial

Escriure d’Stephen King és un assaig on l’autor ens parla de l’ofici d’escriure des de la perspectiva d’un escriptor popular (com ell s’anomena) que a més a més s’interessa pel llenguatge. En el preàmbul, declara que no vol ser pretensiós i desitja que l’assaig pugui ser útil a aquelles persones que escriuen bé (o que pensen que escriuen bé) i volen millorar. Per a l’autor, escriure no és una inspiració, sinó un ofici de dedicació quotidiana i en el qual s’ha de treballar de valent, així que allunya de les seves memòries els grans escriptors destinats a ser genis.

King comença explicant-nos les peripècies vitals que l’han convertit en l’escriptor què és i perquè no n’és un altre. Per ell, l’escriptor no és fa, ha de venir equipat de fàbrica. Coneixerem els seus orígens humils, des del nen que llegia tot el que podia i elaborava històries que intentava vendre als coneguts, al jove incansable i perseverant que seguia escrivint mentre treballava en múltiples feines mal pagades. Un cop adult, descobrirem la seva faceta de professor fins que va aconseguir l’èxit a partir de la novel·la Carrie,  l’addició a l’alcohol i a les drogues, el greu accident on gairebé va morir, i finalment com l’escriptura el va ajudar a tornar a la vida.

A l’assaig intenta respondre a les preguntes que li han fet sobre el fet d’escriure. King troba que escriure és un acte de telepatia entre l’escriptor i el lector, on el primer té el deure d’escriure sobre allò que vulgui sempre que ho faci de veritat. Ens ensenya la seva caixa d’eines on ens insta a usar un llenguatge directe i planer, a dominar els principis bàsics de la gramàtica i a escriure sense por. És un mestre estricte que ens requereix un treball diari intens sense esperar les muses. Ens aconsella l’escriptura a porta tancada i la reescriptura a porta oberta, la valuosa tècnica del retall del deu per cent, l’estalvi d’adverbis i a no preocupar-nos prèviament per la trama, entre d’altres.

Escriure no és un llibre imprescindible, però com a lectora voraç de King durant l’adolescència i el terror (poques vegades igualat) que em va produir la seva Misery, m’ha fet gràcia llegir la seva vida, que  no coneixia, així com les recomanacions que fa sobre l’escriptura. Crec que per a qualsevol lector o admirador de King és un llibre entretingut. Per aquells que, a part de lectors seus (actuals o pretèrits), també tenim somnis d’escriptura és un llibre que pot resultar profitós i que encoratja a escriure. La resta de lectors, tot i que a mi m’ha agradat, podrien no trobar-lo necessari.