L'única història - Julian Barnes

© Bocins Literaris

Títol: L’única història

Títol original: The Only Story

Autor: Julian Barnes

Traducció: Alexandre Gombau i Arnau

Any: 2018

Angle Editorial

Només començar L’única història, Julian Barnes ens aborda amb una disjuntiva: “Què preferiríeu: estimar molt i patir molt, o estimar poc i patir poc?”, però tot seguit reconeix que no és un dilema vàlid perquè l’amor no permet elecció. Amb una forta arrancada com aquesta, en Paul ens narra en primera persona i passats cinquanta anys, la seva història d’amor amb la Susan.

L’amor del Paul i la Susan comença un estiu en un club de tennis. En Paul té 19 anys i és estudiant; la Susan en té 48, està casada, té dues filles més grans que en Paul i sembla que tingui una vida tranquil·la de mestressa de casa. En la primera part del llibre, serem espectadors d’un amor natural, desenfadat i intel·ligent. No és una història amorosa lleugera ni frívola, tampoc romàntica ni passional. Es deixen portar, amb la ingenuïtat dels nous amants, sense pensar massa en el que estan començant ni en les seves conseqüències. La Susan gairebé integra al noi en la seva vida com si fos de la família.

Barnes, conforma avança el llibre, va introduint de forma desordenada (tal com faria la memòria) detalls que el Paul actual no ha explicat de bon començament. Rere la Susan divertida i irònica, s’amaga una Susan dependent i fràgil que ha conviscut durant massa anys amb un marit borratxo i violent. En Paul se sentirà més còmode en la fase d’inicial de l’amor que no pas amb la posada en pràctica i la realitat, que es va imposant de mica en mica quan aniran a viure junts, li queda gran. Per a la Susan l’amor del noi és una taula de salvació, però serà suficient? Podrà l’amor resistir una convivència que vindrà acompanyada dels problemes que arrossega la Susan? En quin moment l’amor comença a ser una càrrega?

La història única d’en Paul està explicada de forma eixuta, sense llàgrimes, objectiva, però no per això deixa de ser menys trista i dura. El protagonista, a mesura que va trobant esculls en la relació, comença a allunyar-se del jo narratiu. Un bon recurs de l’autor (la narració des del jo, el tu o l’ell) per indicar com se situa en Paul en cada moment respecte la Susan, és a dir respecte l’amor. Viure en tercera persona pot esdevenir un acte de supervivència.