29/2/20

“tornar-la a veure un dia havia bastat per enlairar-me un altre cop l'ànima; ara la col·locava com una estàtua somrient al temple de la Saviesa. La seva mirada m'havia aturat al límit de l'abisme”
Sylvie - Gérard de Nerval

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada