“em sentia realment sola, i aleshores m'envaïa un d'aquells estupors meditatius que constituïen el valor secret de la meva existència. 

Començava a aparèixer la reserva en la meva ànima. Ben a prop, i paral·lelament a la vida exterior, una vida que restava oculta a tothom es feia més profunda, i jo m'adonava d'aquest dualisme”

Una dona - Sibilla Aleramo