“Era l'esperit fugisser de la poesia
allò que ell sentia i buscava, però que no podia copsar: una mena de claror,
una estela de vapor càlid, un rastre de llum, sempre fora del seu abast, per bé
que de tant en tant podia albirar-ne retalls i trenar-los formant frases que es
quedaven retenint al seu cervell amb notes obsessives o bé s'arrossegaven a
través de les seves visions com una alenada boirosa de bellesa mai contemplada.
Era desconcertant”
Martin
Eden – Jack
London
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada