“La mateixa execució, en tota la seva monstruosa singularitat, en la seva demència que destrueix el cervell, resultava més fàcil d'imaginar i semblava menys terrible que aquells pocs minuts de la visita, breus i incomprensibles, com fora del temps, fora de la mateixa vida. ¿Com mirar, què pensar, què dir?... El seu cervell humà es negava a entendre-ho. Les coses més fàcils- agafar la mà, besar, dir <<bon dia, pare!>>- li semblaven un horror inconcebible en la seva monstruosa, inhumana i demencial falsedat”

La història dels set penjats – Leonid Andréiev