“El silenci a taula el trenca sobretot la mama per elogiar qualsevol cosa que li passa pel cap: la sopa, les pastanagues de la sopa, el pollastre de la sopa, el plat, la vora del plat, la cullera, el mànec de la cullera, les estovalles, la vora de les estovalles, fins i tot la vora del vestit de la tieta àvia, tot i que a nosaltres ens sembla que va embolicada amb una manta. Es morirà aquesta nit i algú haurà de descordar-li els botons allargats, passar els braços morts per les mànigues i treure-li el vestit, a la tieta àvia”

Dents de llet – Lana Bastašić