“entre el terra fangós i les fulles podrides, se sentia el batec de la vida. Aquí s'arreceraven els cucs i els talps, les serps d'aigua i les erugues, les formigues i els escarabats. Tot s'arrossegava, s'ocultava i estava a l'aguait seguint els instints més primaris. Tota aquella vida vergonyosa progressava lliure, salvatge, sense paraules, al costat de bolets verinosos i grans arrels intricades, mentre jo m'estava immòbil, com una pedra”

Dents de llet – Lana Bastašić