“se'ns havia ficat la dèria dintre- brotava petita com una llavor de xíndria, però ben aviat es feia de la mida del puny d'un nadó-, i malvivíem amb angúnia, desendreçats de cor: havíem sembrat la desesperança”
La
ciutat cansada – Maria Cabrera Callís
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada