“Vipsània no va plorar.
No ho va fer.
Això és, potser, el que més li dol.
Que no li trobés, a la dona que s'estimava i que encara s'estima i que
s'estimarà sempre i per sobre de les seves possibilitats d'estimar, l'ofec que
a ell se li encastava al pit, les formigues a les mans, el xerric, la pena o la
por o el que fos que li assecava les entranyes”
Tiberi Cèsar – Núria Cadenes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada