“¿De debò que els somnis que tenia sobre els objectius i els deures de la meva vida eren una bajanada?”

Un matí del terratinent – Lev Tolstoi

 “us juro davant de Déu que mantindré la paraula donada- va dir el jove terratinent, sense saber que aquesta mena d'exhalacions no aconsegueixen inspirar la confiança de ningú, i encara menys d'un rus, que no estima les paraules, sinó les accions, i que no és gaire devot d'expressar els sentiments, per més bonics que siguin”

Un matí del terratinent – Lev Tolstoi

 “val més que triïs camins fressats: van a parar més a prop de l'èxit, i l'èxit, encara que no et calgui com a tal, és imprescindible per tenir la possibilitat de fer aquest bé que tant t'estimes”

Un matí del terratinent – Lev Tolstoi

 “és més fàcil aconseguir la felicitat pròpia que la dels altres”

Un matí del terratinent – Lev Tolstoi

 “¿Qué no tinc el deure sagrat i directe de preocupar-me per la felicitat d'aquests set-cents homes de qui hauré de respondre davant de Déu? ¿Que no és un pecat abandonar-los a l'arbitrarietat d'uns síndics i uns administradors rudes fent-me comptes de delectança i ambició?”

Un matí del terratinent – Lev Tolstoi

 “a la vida, amic meu, ens perjudiquen més els nostres atributs bons que els dolents”

Un matí del terratinent – Lev Tolstoi

 “Com ja li vaig escriure, m'he trobat els negocis fets un desgavell indescriptible. Volent posar-hi ordre i després d'aprofundir-hi, he descobert que el mal més important no rau sinó en la situació penosa i lamentable dels camperols, i que és un mal que es pot remeiar només amb feina i paciència”

Un matí del terratinent – Lev Tolstoi

Mathilda - Mary Shelley

© Bocins Literaris

Títol: Mathilda

Títol original: Mathilda

Autora: Mary Shelley

Any: 1819 -1820

Traducció: Marta Pera Cucurell

Adesiara Editorial

 “Però si podeu portar felicitat a un altre, si podeu donar a una altra persona ni que sigui una sola hora de joia, ¿no hauríeu de viure per acomplir-ho? I això està en les mans de tothom”

Mathilda – Mary Shelley

 “L'amor que és l'ànima de l'amistat és un esperit delicat que es troba rarament si no és entre dues criatures amigues que estan lligades des de la infantesa, o quan les uneix el patiment o uns interessos comuns; arriba a alguns escollits sense que ho busquin ni en siguin conscients; es posa com rosada suau sobre llocs triats que, encara que abans fossin eixorcs, es tornen fèrtils sota aquesta influència benigna”

Mathilda – Mary Shelley

 “¿Qui es pot sentir més sol, fins i tot enmig d'una multitud, que aquell la història del qual i els interminables sentiments i records que en sorgeixen no són coneguts per cap altra ànima viva?”

Mathilda – Mary Shelley

 “no us desespereu. Aquest és l'abisme més perillós: contínuament sou al caire, tentinejant. Heu de caminar amb pas ferm i tenir l'esperança com a guia. Amb esperança, ja tindreu les ferides mig curades, però si us obstineu en el desesper, no trobareu consol”

Mathilda – Mary Shelley

 “que terrible que és la mort per als vius! Les cadenes del costum són tan fortes, fins i tot quan no les lliga l'afecte, que el cor ho passa molt malament quan es trenquen”

Mathilda – Mary Shelley

 “nascut en l'opulència i sempre pròsper, va grimpar, sense les dificultats ni les diverses decepcions que tots els éssers humans estan destinats a trobar, fins al pinacle més alt de la felicitat. Al seu voltant tot era llum de sol, i els núvols, que amb les seves belles formes dibuixaven un panorama diví, li tapaven l'àrida realitat que s'amagava a sota”

Mathilda – Mary Shelley

 “vessaré un bàlsam sobre la seva ànima i em tornaré a complaure en la delícia encisadora del seu somriure”

Mathilda – Mary Shelley

 “Quan parlava, les idees que trasmetia eren tan formidables que semblava que no podien haver sigut concebudes dins dels límits del cor humà. Els seus sentiments eren més els d'un esperit que sojorna en els terratrèmols i en el volcans que no els d'un ésser confinat en un cos mortal amb trets humans”

Mathilda – Mary Shelley

 “Oh hores de delectança intensa! Breus com vau ser, sou ara duradores per a mi com tota una vida quan us miro”

Mathilda – Mary Shelley

 “Només són les quatre, però és hivern i el sol ja s'ha post. No hi ha núvols al cel clar i gèlid que puguin reflectir els rajos esbiaixats, però l'aire està tenyit d'un lleu color rosat que miralleja a la neu de terra. Visc en una caseta en un gran ermot solitari: no m'arriba cap veu de la vida”

Mathilda – Mary Shelley

La portalettere - Francesca Giannone

© Bocins Literaris

Títol: La portalettere

Autora: Francesca Giannone

Any: 2023

Casa Editrice Nord

 “Tuttavia gli era bastato guardare di nuovo dentro il verde degli occhi di Anna per capire che non ci sarebbe stato mai nessun luogo abbastanza lontano verso cui fuggire”

La portalettere – Francesca Giannone

 “Succede speso così, no? Ciò che è realmente importante si trova tra le righe. Ma non tutti sono capaci de cercarlo. O forse preferiscono non farlo”

La portalettere – Francesca Giannone

 “Lo spazio fisico, quand'è troppo, aumenta anche la distanza tra i cuori”

La portalettere – Francesca Giannone

 “lui ad amarla non aveva mai imparato. Tra di loro c'era una sorta di patto tacito che, se fosse saltato, avrebbe ridotto le loro vite in macerie, sotterrando anche quello che di buono erano riusciti a costruire insieme”

La portalettere – Francesca Giannone

Carta a D. - André Gorz

© Bocins Literaris

Títol: Carta a D. – Història d’un amor

Títol original: Lettre à D., Histoire d’un amour

Autor: André Gorz

Any: 2006

Traducció: Mia Tarradas

Edicions de 1984

 “S'ha d'acceptar de ser finit: de ser aquí i no pas a qualsevol altra part, de fer això i no pas altra cosa, ara i no pas mai o sempre, de tenir aquesta vida només”

Carta a D. – André Gorz

 “dins el pit hi tinc, una altra vegada, un buit que em devora i que només omple l'escalfor del teu cos vora el meu”

Carta a D. – André Gorz

 “Eres de ple a la teva vida; en canvi jo sempre tenia pressa per passar a la tasca següent, com si en realitat la vida hagués de començar més tard”

Carta a D. – André Gorz

 “la teoria sempre amenaça de convertir-se en un entrebanc que impedeix de percebre la complexitat canviant de la realitat”

Carta a D. – André Gorz

 “l'amor és la fascinació recíproca de dos subjectes en el que tenen de menys dicible, de menys socialitzable, refractari als rols i a les imatges d'ells mateixos que la societat els imposa”

Carta a D. – André Gorz

 “Els valors que havien dominat la meva infància no hi tenien cabuda. Aquest món em captivava. Quan hi entrava, m'hi podia evadir, sense obligacions ni pertinença. Amb tu, era a un altre lloc, en un lloc estranger, estrany a mi mateix”

Carta a D. – André Gorz

 “el plaer no és pas una cosa que hom pren o dona. És una manera de donar-se i de demanar de l'altre el do de si mateix”

Carta a D. – André Gorz

 “sabies destriar l'essencial de l'accessori. Davant d'un problema complex, la decisió que s'havia de prendre et semblava sempre evident. Tenies una confiança ferma en la certesa del teu criteri. ¿D'on treies aquesta seguretat?”

Carta a D. – André Gorz

 “sense intuïcions ni afectes no hi ha ni intel·ligència ni sentit”

Carta a D. – André Gorz

 “necessitat obsessiva d'elevar-me per sobre del que visc, sento i penso, per teoritzar-ho, intel·lectualitzar-ho, ser un pur esperit transparent”

Carta a D. – André Gorz