“sense voler, s'oblidava de la veritat, i cada vegada que, com en aquell moment, n'hi feien memòria d'una manera viva i palpable, sentia al cor un pes i una tristor insuportables, com si el turmentés el record d'un crim comès i no expiat.

-¿Com és que sou tan pobres?”

Un matí del terratinent – Lev Tolstoi