“El nihilisme no se supera, de la
mateixa manera que no se supera la finitud; s'afronta. Ens movem entre la proximitat i l'abisme, i la
proximitat ja és una resposta a l'abisme”
Als aprenents de filòsofs –o filòsofs d’estar per casa, fa dies que ens tenies abandonats. Celebrem, doncs, que hagis escollit un llibre de filosofia, encara que el mateix autor el presenti com un llibre de filosofia de proximitat. Potser l’autor no es planteja respondre els grans dubtes metafísics de la Humanitat (realment tenen resposta?), sinó que elabora una filosofia del dia a dia. Però ja era hora que algú amb coneixement es dediqués a la filosofia del nostre esdevenir diari, i deixés de banda les reflexions profundes sobre el nostre origen o el nostre destí. I dic que ja era hora perquè, fins ara, aquest espai només l’ocupen coach sense formació i escriptors tronats de llibres d’autoajuda absolutament banals i prescindibles.
M’he llegit les entrevistes de l’autor a diversos mitjans escrits i radiofònics i la veritat és que fa molt bona pinta. No he llegit el llibre però no me’n sé estar de comentar els teus bocins (ja saps que un dels mal vicis de l’home és opinar d’oïdes o de coses que no se’n sap gran cosa........).
L’expressió “viure no és viure. Sinó adonar-se’n” és budisme 100%. Budisme de Buda. No aquest budisme de pseudogurús que viuen de la sopa boba impartint cursos de meditació i mística de garrafa aprofitant-se de la buidor existent de moltes persones de l’anomenat Primer Món. Buda proposava la meditació com a instrument per prendre consciència del món i de la realitat, no per evadir-se ni assolir cap experiència mística.
Seguint la línia argumental de l’autor viure és actuar. M’agrada especialment (del què respon i explica en les entrevistes) que la família és compartir, fer coses en comú, que es crea família cada dia. La família no com a substantiu, sinó com a verb, com acció. També estic d’acord en la importància de les feines manuals i que ajuden a que els pensaments no derivi cap a una abstracció excessiva.
En resum, la filosofia entesa com a praxis, i no només com a abstracció intel•lectual i ontològica.
Sí, Esquirol és un filòsof actual molt recomanable i segur que el llibre t'agradarà si te'l llegeixes. Com bé dius, en cap moment es planteja resoldre cap pregunta i això s'agraeix.
Als aprenents de filòsofs –o filòsofs d’estar per casa, fa dies que ens tenies abandonats. Celebrem, doncs, que hagis escollit un llibre de filosofia, encara que el mateix autor el presenti com un llibre de filosofia de proximitat. Potser l’autor no es planteja respondre els grans dubtes metafísics de la Humanitat (realment tenen resposta?), sinó que elabora una filosofia del dia a dia. Però ja era hora que algú amb coneixement es dediqués a la filosofia del nostre esdevenir diari, i deixés de banda les reflexions profundes sobre el nostre origen o el nostre destí. I dic que ja era hora perquè, fins ara, aquest espai només l’ocupen coach sense formació i escriptors tronats de llibres d’autoajuda absolutament banals i prescindibles.
ResponEliminaM’he llegit les entrevistes de l’autor a diversos mitjans escrits i radiofònics i la veritat és que fa molt bona pinta. No he llegit el llibre però no me’n sé estar de comentar els teus bocins (ja saps que un dels mal vicis de l’home és opinar d’oïdes o de coses que no se’n sap gran cosa........).
L’expressió “viure no és viure. Sinó adonar-se’n” és budisme 100%. Budisme de Buda. No aquest budisme de pseudogurús que viuen de la sopa boba impartint cursos de meditació i mística de garrafa aprofitant-se de la buidor existent de moltes persones de l’anomenat Primer Món. Buda proposava la meditació com a instrument per prendre consciència del món i de la realitat, no per evadir-se ni assolir cap experiència mística.
Seguint la línia argumental de l’autor viure és actuar. M’agrada especialment (del què respon i explica en les entrevistes) que la família és compartir, fer coses en comú, que es crea família cada dia. La família no com a substantiu, sinó com a verb, com acció. També estic d’acord en la importància de les feines manuals i que ajuden a que els pensaments no derivi cap a una abstracció excessiva.
En resum, la filosofia entesa com a praxis, i no només com a abstracció intel•lectual i ontològica.
Esperem amb ganes els propers bocins.
Hola Lluís,
ResponEliminaSí, Esquirol és un filòsof actual molt recomanable i segur que el llibre t'agradarà si te'l llegeixes. Com bé dius, en cap moment es planteja resoldre cap pregunta i això s'agraeix.
És un llibre que acompanya i es fa rellegir.
El tema del budisme se m'escapa del tot.
Moltes gràcies per seguir els bocins!