![]() |
©
Bocins Literaris
|
Títol: Breve historia de la primera
guerra mundial
Títol original: World War One
Autor: Norman Stone
Traducció: Ferran Esteve
Any: 2007
Editorial Ariel
Probablement si no m’hagués
llegit Clarissa de l’Stefan Zweig ara
no hagués tornat a la Breve historia de
la primera guerra mundial del Norman Stone, llibre que vaig començar fa
quatre anys i que havia deixat a mitges. Les ganes de saber més d’aquesta
guerra atroç m’han empès a reprendre i acabar la lectura. Aquest curt assaig no
és difícil de seguir, però potser és tan resumit que a mi, que ignoro bona part
de la història, m’ha costat en determinats moments no perdre’m, amb la sensació
que l’autor donava per sabuts uns coneixements al lector, que em manquen. Trobo
que la fotografia que ha escollit l’editorial Ariel per il·lustrar la Gran
Guerra és brutal (realment brutal) i
molt simbòlica, un soldat alemany a cavall del segle XIX amb una màscara de gas
invent del segle XX.
En la introducció, Stone ens
aproxima de forma resumida a les causes de l’esclat de la guerra. Ens descriu el
posicionament dels respectius països. Una Alemanya econòmicament forta després
de la unificació amb ànsia de ser un imperi centreeuropeu colonitzador, una França
i Gran Bretanya amb imperis arreu del món, uns Balcans que interessen per igual
a Rússia i a l’imperi austrohongarès; així també com les rivalitats entre
Alemanya, Gran Bretanya i Rússia perquè cap d’elles destaqués com a potència i
no superés les altres, el control del pas dels estrets del Mar Mediterrani i el
Mar Negre, la Triple Entesa entre Rússia, França i Gran Bretanya en front la
Triple Aliança entre Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia (que va canviar de
bàndol un cop començada la guerra) i amb la col·laboració del que quedava de
l’imperi otomà.
Després del detonant-excusa
de l’assassinat de l’arxiduc austrohongarès per un serbi i segura que serà una
guerra de setmanes, Alemanya convenç a Àustria-Hongria que declari la guerra a
Sèrbia (malgrat la por que té Àustria-Hongria de la Rússia aliada de Sèrbia), com a conseqüència,
Rússia mobilitza l’exèrcit i Alemanya per defensar-se
declara la guerra a Rússia i ataca a França envaint Bèlgica, cosa que fa entrar
Gran Bretanya en guerra contra Alemanya. En només qüestió de setmanes es
desencadena el conflicte, ideat i temut durant anys, que porta a Europa al
desastre.
Des de l’inici, a l’agost de
1914, es fixen dos fronts clars i duradors: l’occidental, situat a la frontera
de Bèlgica amb França, on francesos i anglesos es defensen de l’atac alemany; i
el front oriental, situat a la Prússia oriental on lluiten els russos contra els
alemanys. Ben aviat el front occidental pateix una situació d’immobilisme que
es va allargant durant tota la guerra, on França intenta situar l’artilleria en
les fortificacions però no les defensa bé i on els alemanys elaboren trinxeres
cada cop més sofisticades. Les forces s’equilibren fent que el conflicte
s’allargui. En el front oriental mana el desconcert, amb moviment constant,
però sense un rumb clar. Els austrohongaresos no tenen clar si intentar
conquerir Sèrbia o ajudar a Alemanya a lluitar contra els russos.
A començaments del 1915 Gran
Bretanya, que té superioritat naval, vol enllestir una situació que sembla
encallada i intenta bloquejar el comerç marítim alemany sense un resultat del
tot efectiu, aquest fet fa que l’odi dels alemanys cap als anglesos
s’incrementi. Amb l’objectiu de derrocar l’imperi otomà aliat dels alemanys,
els anglesos arriben als ports dominats pels turcs que defensen bé el seu
territori mentre executen una massacre al poble armeni. És l’any que es
comencen a utilitzar gasos malgrat la prohibició de La Haia i també l’any en
què Itàlia es passa al bàndol dels aliats. L’aliança germànica ataca amb força
la Polònia russa i els russos es retiren cremant tot al seu pas.
La no coordinació dels
exèrcits anglès i francès i les discrepàncies entre generals alemanys i
austrohongaresos perllonguen la guerra mentre multituds d’homes perden les
seves vides. Rússia per la seva part està covant un motí que aviat es girarà
contra el tsar. Al front occidental els anglesos proven la tàctica de la
barrera esgarrifosa (cortina de foc que precedia en 50 m l’avanç de la
infanteria) però no poden contra les trinxeres reforçades amb ciment dels
alemanys. Rere la catàstrofe, els britànics ho intenten amb una nova arma, els
tancs combinats amb la infanteria. A finals d’any, els Estats Units entraran com
a mediadors en un conflicte que cap dels líders polítics sap com acabar.
Diversos
estats volen fer el cop definitiu d’una guerra que dura massa. Alemanya anuncia
la guerra submarina total, volen torpedinar vaixells mercants britànics i
tallar-los el subministrament incomplint el dret internacional. A l’abril del 1917,
Estats Units declara la guerra a Alemanya. El suport als aliats serà inicialment
econòmic. Aquests aprofiten que els avions s’estan
perfeccionant i que la comunicació amb l’artilleria millora, per guanyar
quilòmetres de línia de combat, però el nombre de morts al front occidental continua
sent escandalós. Mentrestant, els caos domina Rússia i esdevé la revolució,
constituint-se la nova estructura soviet.
Els bolxevics enderroquen el govern i una delegació es dirigeix a Alemanya
a negociar un armistici on part de la Rússia tsarista es converteix en
protectorat alemany. Alemanya té l’economia tan lligada a la guerra que o aconsegueix
la victòria total o s’enfonsa, i inicia el 1918 enviant les tropes cap al front
occidental. Finalment, els anglesos es posen sota les ordres dels francesos. Aquest
fet, combinat amb l’arribada dels soldats americans i noves tècniques d’atac
per esgotar les reserves alemanyes fan que primer Àustria-Hongria i més tard
Alemanya es rendeixin. Malgrat això, Alemanya no se sent derrotada sinó traïda
pels jueus, les esquerres i els acadèmics. Després de la mort d’Europa, Estats
Units s’erigeix portador del nou ordre mundial de progrés i els estats aliats
negocien entre ells intentant aprofitar-se econòmicament dels vençuts. Així,
les repercussions de la primera guerra mundial abocaran vint anys més tard a
Europa a un altre terror.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada