“Em sentia estrangera, en tot el sentit d'estranyament que té la paraula. Una invàlida que no coneixia el rus. Cada llengua té una riquesa interior que flueix i la fa necessària. No n'hi ha prou amb un gest o una mirada, encara que de vegades toquin el fons de la sinceritat. Despullada de paraules, retornes a la infància amb l'experiència d'un adult, sense la innocència dels qui fabulen la veritat. No pots defensar-te, com fan els nens, tot inventant un llenguatge secret que et dóna poders davant de la gent gran. Ets a les mans dels altres, dels qui <<parlen>>, depens d'ells moralment i física, i la teva identitat s'esvaeix en diversos reflexos del teu jo”

L'agulla daurada - Montserrat Roig