“Feia tres anys que plantava arbres enmig d'aquesta soledat. Ja n'havia plantat cent mil. D'aquests cent mil, n'havien brotat vint mil. D'aquests vint mil, ell calculava que se'n perdrien la meitat per culpa dels rosegadors o de tot allò que és imprevisible en els designis de la Providència. Quedaven deu mil roures que creixerien en un paratge en el qual, abans, no hi havia res de res”

L'home que plantava arbres - Jean Giono