“Quan estimem, l'amor és massa gran com per poder-se contenir tot sencer en nosaltres; irradia cap a la persona estimada, troba en ella una superfície que l'atura, l'obliga a tornar cap al seu punt de sortida, i aquest xoc de retorn de la nostra pròpia tendresa és allò que anomenem els sentiments de l'altre i que ens encisa més que a l'anada, perquè no reconeixem que ve de nosaltres”

A l'ombra de les noies en flor I - Marcel Proust